Conduït pel periodista andorrà Gabriel Fernández, l’acte ha reunit una cinquantena de persones, entre elles els cònsols d’Andorra la Vella, Sergi González i Olalla Losada, i diversos consellers comunals. Basté ha arribat amb bon humor i una bona dosi d’ironia. “Els catalans ens queixem de Rodalies, però la carretera de la Cerdanya fins aquí té tela”, ha iniciat, abans d’afegir entre rialles: “Vosaltres teniu el patrimoni de la velocitat”. També ha reivindicat, mig seriosament mig en broma, els clàssics motius per visitar el Principat: “Es menja molt bé, tinc amics aquí i, encara que digueu que no, s’hi continua comprant molt bé”.
La trajectòria professional ha estat un dels grans eixos de la conversa. Basté ha recordat els seus inicis en el periodisme esportiu i les oportunitats que, amb el temps, l’han portat a liderar programes de gran audiència. Amb naturalitat i gairebé de forma involuntària, ha recuperat una frase que, segons ell, resumeix bé el seu salt professional: “Va ser com una empenta dins d’una piscina”, explica després que el periodista i escriptor Xavier Bosch li proposés agafar una de les oportunitats que l’ha catapultat en aquest món radiofònic. Un recorregut fet, remarca, a base de treball, intuïció i vocació. “Això no és una professió qualsevol, és molt vocacional. Si t’agrada, tira endavant”, ha aconsellat als més joves.
“M’AGRADARIA DIR QUE PLEGO... PERÒ NO HO TINC CLAR”
Un dels moments més esperats ha arribat quan ha parlat del seu futur als micròfons d’El Món a RAC1. Sense dramatismes, però amb honestedat, ha confessat els seus dubtes: “M’agradaria dir que plego, però tampoc ho tinc clar”. I ha explicat el seu mètode per prendre grans decisions: paper, bolígraf i una llista de pros i contres. “És com una mena d’anàlisi DAFO personal”, comentava Fernández. “El que pesa més al cervell, és el que mana”, confessa Basté. Tot i això, ha deixat entreveure que, de moment, continuarà: “Tinc un gran equip, m’ho passo bé, explico coses… Encara m’ho passo bé”.
La cara més humana del periodista ha aparegut quan ha parlat del seu dia a dia. Basté es lleva cada matí a les 4:24 hores -“sempre números parells, és una cosa del meu TOC”-, però sovint se’n va a dormir tard. Un dels motius? L’esport. “Veig el Barça, el Madrid, l’Espanyol, el Girona…”, ha admès, despertant complicitats entre el públic. Per combatre la manca de descans, recorre a la melatonina, que ja ha confessat que compra a Andorra: “En carrego per dos anys. Va molt bé”. Fins i tot la va recomanar a Quim Monzó: “Fa més de deu anys que la pren cada nit i dorm de fàbula”.
EL PERIODISME I LA FRAGILITAT DEL CATALÀ
Abans de l’acte, Basté ja havia avançat a l’Altaveu algunes de les idees que després desenvoluparia sobre l’escenari. Ha defensat el paper dels mitjans tradicionals com a garants de credibilitat, malgrat la pressió de les xarxes socials i la immediatesa informativa. “Avui la informació caduca en 24 hores. Ja no recordem què passava fa un any, ni tan sols fa un mes”, lamenta. Especialment contundent s’ha mostrat sobre la situació del català a Catalunya: “Està en fase deprimida, sobretot a Barcelona. En franca decadència”. En contraposició, elogia a Andorra tot i que aquesta qüestió centri el debat d’actualitat al país: “Aquí és bestial. Gairebé tothom parla català o l’entén. Als de baix, això ens sorprèn molt”.
L’acte, emmarcat en el projecte NAIMAN Entrevista, volia recuperar el valor del diàleg pausat i la paraula compartida. I ho ha aconseguit. Durant noranta minuts, Basté ha parlat de professió, de país, de llengua i de vida. Al torn obert de preguntes, el públic ha acabat de completar una tarda que ha fugit del format promocional per convertir-se en una conversa real, propera i sense filtres. Perquè Basté potser no sap encara quan deixarà els micròfons. Però a Andorra ha deixat clara una cosa: mentre continuï gaudint, mentre encara “s’ho passi bé”, la seva veu seguirà formant part del paisatge sonor català.
Comentaris (2)