L’andorrà que es vol congelar després de mort

El cineasta i emprenedor Josep Guirao assegura haver fet els tràmits necessaris per afegir-se a un programa de biostasis i així, just abans que es produeixi la seva defunció del tot es pugui aturar la seva activitat biològica per reactivar-la quan la ciència ho faci possible

Poc o molt, sempre l’ha envoltat la polèmica. Com a mínim, cert comportament a voltes estrafolari. La penúltima giragonsa d’allò més atrevida de Josep Guirao és voler que el congelin després de mort per poder recuperar l’activitat biològica quan la ciència ho permeti. El cineasta i emprenedor andorrà assegura haver-se acollit a un programa de biostasis d’una empresa alemanya especialitzada en la matèria. En la criopreservació.

Incomprès tot sovint, Guirao, Josep, explica que “estic molt interessat en la longevitat, o en les formes en què es pugui ‘piratejar’ el cos per intentar estendre la seva vida útil. Crec que hauries de poder triar quant de temps vols viure aquesta experiència”. D’aquí que el mes d’octubre ingressés en un programa de l’empresa Tomorrow Biostasis. “Durant la conferència Biostasis 2021, que es fa fer a Zuric, a Suïssa, vaig conèixer l’empresa alemanya i em vaig interessar i registrar al programa”.

“La criònica creu que després que un pacient és declarat legalment mort, hi ha un període de temps en què l’estructura del cervell es manté intacta”. Per això, manté, “si es protegeix el cervell de la degradació criopreservant el pacient, llavors no és realment mort”

Guirao, que els darrers temps ha fet fortuna amb plantacions de CBD a Espanya -va intentar promoure la plantació de cànnabis al Principat- i amb una patent de tDCS anomenada RA amb la seva empresa Blaxxun Metaverse, recorda que “la criònica creu que després que un pacient és declarat legalment mort, hi ha un període de temps en què l’estructura del cervell es manté intacta”. Per això, manté, “si es protegeix el cervell de la degradació criopreservant el pacient, llavors no és realment mort”.

Encara més, l’emprenedor andorrà exposa: “Pensa en fa cinquanta anys. Si haguessis patit un atac de cor als carrers, se t’hauria considerat mort a l’acte. Però ho estaves realment? La tècnica de RCP ha demostrat milions de vegades que pots reanimar algú després d’una aturada cardíaca. En resum, morir no és un moment, és un procés que acaba culminant a la destrucció del cervell. Si pots protegir i criopreservar l'estructura del cervell, en teoria podries reanimar aquest individu.” I és a tot això al que assegura que s’aferra per haver decidit congelar-se.

Guirao posa encara un exemple: “Sempre penso en el meu amic i com va morir a causa d'una infecció bacteriana després d'una simple cirurgia. ¿I si haguéssim pogut reduir la taxa d'infecció i donar més temps perquè els antibiòtics actuessin? ¿Quantes persones moren innecessàriament per falta de temps perquè arribi el suport mèdic adequat?” El seu plantejament és, com a mínim, peculiar. Però no pas únic. Els darrers temps, algunes desenes de persones a Espanya han fet el mateix pas que Guirao.

Josep Guirao
Josep Guirao.

“Personalment, trobo fascinant l’oportunitat d’ajudar a construir una indústria des de zero. Encara que el concepte no és nou, encara està en la seva infància i això comporta una sèrie de desafiaments addicionals que no es troben a les noves empreses tecnològiques habituals”, explica l’empresari, que hi afegeix, filosòfic, que “si el futur és distòpic i poc acollidor, és poc probable que les persones en aquest moment reanimin els pacients que estan en biostasi”.

En cas contrari, però, “si els pacients són reanimats, el més probable és que sigui degut a l’interès genuí en aquests pacients per part de les persones que fan la reanimació. Aquests reanimadors poden ser parents o parents d'amics o coneguts o simplement persones plenes d'afecte, compassió i curiositat”. Guirao està convençut que “la reanimació serà semblant en molts aspectes al naixement d’un nen. Durant un temps, el nou nadó està completament indefens. Depèn de la família i de la comunitat en general per a tots els aspectes de l’atenció”.

“Aquesta visió sorgeix de la meva comprensió de la superabundància sostenible que probablement existirà si els pacients mai són reanimats. Aquest món futur tindrà més que suficient energia neta, nutrició saludable, béns materials, recursos educatius, instal·lacions de salut… N’hi haurà per a tothom”

Per tant, creu el cineasta i ara promotor de CBD entre altres coses, “és probable que passi el mateix quan es reanimi els pacients. Així com els pares tenen un fort instint per cuidar els nadons nounats, la societat del futur posarà en marxa moltes coses per cuidar les persones que són reanimades”. Almenys aquest és el seu convenciment i el que motiva, en part, la seva decisió d’incloure’s en el programa de biostasi.

Fa dècades, era inassumible poder finançar aquest projecte, ara, i sense cap garantia que acabi funcionant, el programa té un cost d’uns 200.000 euros que es poden pagar a terminis i van lligats a una assegurança de vida. En fi, vagin a saber. Suposadament a Guirao no el preocupa gaire. El seu raonament és més oníric, si se li vol dir així. “Aquesta visió sorgeix de la meva comprensió de la superabundància sostenible que probablement existirà si els pacients mai són reanimats. Aquest món futur tindrà més que suficient energia neta, nutrició saludable, béns materials, recursos educatius, instal·lacions de salut… N’hi haurà per a tothom.”

Vaja, que Guirao, si fos veritat -que en moltes ocasions ha quedat clar que no ho és- que Walt Disney restà congelat per poder tornar a la vida vagin a saber quan, el podria emular. De moment, està convençut de voler canviar el nínxol o el columbari per un congelador.

Etiquetes

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.