La noia relata que a Argentina molts dels seus companys, ella inclosa, marxen del país en busca sobretot d'unes condicions laborals millors i també d'una oportunitat de guanyar qualitat de vida. "Andorra crida l'atenció", explica. Diu que les dificultats aquest any han començat amb l'escassetat d'oferta en lloguer de pisos i en aquesta s'hi ha sumat l'increment de preus, cosa que els obliga a compartir pis amb molta més gent de la que l'habitatge té capacitat per acollir. Per tant, han viure en unes condicions que lamenten perquè a vegades s'han de conformar en dormir amb un matalàs a terra.
Les dificultats, però, no acaben aquí. Aquesta temporada també ha estat més complicada perquè no ha estat fins a finals de gener que ha nevat, de manera que, les ofertes de feina han arribat més tard. I a més, la noia declara que a vegades tenen problemes per fer els tràmits al servei d'immigració. "No hi ha suficient lloc per a tots i tenim massa competència entre nosaltres", "crec que s'haurien de regular més els permisos perquè també han de pensar que venim de molt lluny i si quan arribem aquí no podem obtenir el permís és molt frustrant".
La temporera s'ha emportat sobretot una decepció per les condicions laborals del país
A l'hora de buscar feina també diu que és complicada la situació. "Molts ens demanen experiència i en molts casos som gent jove que només hem treballat alguns mesos". Però un cop l'han aconseguida, lamenta sobretot les condicions laborals que se'ls ofereixen i que per ella, i segons diu per molts dels seus companys, "no resulten massa atractives". Precisament perquè les condicions econòmiques no són "grans sous" que "et permetin estalviar, per exemple, sinó que ho has de destinar a viure en el dia a dia al país".
No tot és negatiu, diu. "Andorra és un país molt bonic i que té molta seguretat com ara quan vas pel carrer i es nota quan ho compares amb Argentina", afegeix que "és un aspecte a valorar molt positivament". Malgrat que manifesta que "m'he endut una gran decepció amb el país", "vaig pensar que això seria un paradís, però lamentablement no ha estat així". "Potser no s'entén però ens passem entre un i dos anys estalviant, venim aquí i ens ho gastem amb el viatge, el lloguer del pis, els desplaçaments", i afegeix que "el fracàs més gran de tot, és passar per això i després haver de tornar al teu país perquè no et queden més diners per poder viure".
Comentaris