Haurà acudit durant unes quantes setmanes a la Comella. Com s’ha dit, no és el primer cop. Potser la seva malifeta més sonades va ser l’octubre del 2021, quan suposadament perseguia per la Massana la qui llavors ja era la seva exparella, que corria davant seu mirant de fugir d’una agressió segura. De fet, ja l’hauria colpejat prèviament sota els efectes de l’alcohol. La noia va demanar auxili per l’avinguda del Través i un camioner la va fer enfilar al vehicle per allunyar-la del perill. Després es va detenir el ciclista, australià, com a autor d’un delicte de violència de gènere.
Després d’aquell incident, que no se sap si era el primer, en vindrien d’altres. Amb diferents protagonistes i altra naturalesa. Però sempre amb l’alcohol com a comú denominador segons que han exposat les fonts, que lamenten que un professional de l’esport pugui arribar a aquests extrems. A protagonitzar aquests fets. És un dels professionals de les dues rodes que haurien arribat a Andorra com tants d’altres ho han fet. Per l’entorn, per l’altura, per la possibilitat de tenir un escenari impressionant on poder entrenar amb calma i tranquil·litat. I per poder gaudir d’una fiscalitat més agraïda.
Especialista en esprints, de ben jove hauria fet actuacions destacades que van fer que grans equips del circuit ciclista mundial es fixessin en ell i l’incorporessin. De fet, ha estat en un parell o tres d’equips de primer nivell dins el circ del ciclisme ProTour. Hauria estat en el més alt nivell una dècada més o menys. Però ja al tomb d’aquell incident de la Massana, s’hauria donat un declivi important en la seva carrera. No consta que hagi corregut més a nivell professional tot i que s’hauria quedat a fer vida a Andorra. I hauria fet algun assessorament puntual a d’altres equips ciclistes.
Les fonts consultades han assegurat que el cas d’aquest corredor amb bicicleta podria ser un exemple més de la difícil gestió del que suposa l’esport d’alta competició i la pressió que suposa. Lligada, de vegades, que no vol dir que sigui necessàriament el cas, a entorns no sempre sans, no sempre saludables. En tot cas, el ciclista en qüestió acaba ara una condemna. No és pas la primera vegada que ha hagut d’anar a dormir a la Comella. Tan de bo fos l’última. Seria llavors sí el millor símptoma que, potser sí, la vida li comença a anar, metafòricament i sortosament, sobre rodes.
Comentaris