L’aventura de la recuperació del llibre que reflecteix les penúries per les quals va passar Andorra durant la Revolució francesa i les guerres carlines, sobretot per les dificultats de garantir l’abastiment alimentari, es va iniciar fa sis mesos. En el marc del projecte de transcripció de totes les actes del Consell General, des del 1289 però, especialment, a partir de les del segle XVI, se sabia que faltava un tomb. I es va posar fil a l’agulla per començar-lo a cercar. El síndic general, d’una banda, i l’historiador medievalista Jordi Guillament, encarregat de les transcripcions, per la seva banda.
Es tractava del volum que havia de recollir, potser, l’encàrrec a Antoni Fiter i Rossell perquè elaborés el ‘Manual Digest’ o que havia d’evidenciar els ‘actes preparatoris’ de la Nova Reforma de 1866 -cap d’aquestes dues circumstàncies no es van constatar en les actes ara recuperades, ai làs!-. Poc temps després de posar fil a l’agulla, “fa sis mesos”, l’empresari andorrà Eduard Navarro, amic personal d’Ensenyat, el va contactar per dir-li que hi havia un advocat de la Seu que tenia un client o clients que guardava el llibre que es buscava. Qui posseïa el document va arribar a demanar cobrar per tornar el llibre. Però no hi va posar preu.
Des de llavors es va iniciar “una negociació psicològica”, en paraules del síndic general que va acabar comportant, fa poques setmanes, la interposició d’una denúncia i l’activació de la Interpol. En efecte, quan a través de l’advocat intermediari el posseïdor del llibre va anunciar que no pensava tornar-lo i “tement que es pogués posar a la venda”, segons Ensenyat, es van fer les gestions necessàries perquè el llibre, bé d’interès cultural al Principat, s’acabés introduït a la base de dades d’obres d’art robades que la Interpol fa circular per tot el món.
Aquesta actuació policial “ens va ajudar molt”. Tant que dimecres passat l’advocat que feia de mitjancer va contactar amb el síndic per informar-lo que tenia al seu despatx i a la disposició del Consell General el llibre d’actes cercat. I que ell, amb una frontera pel mig, no s’atrevia a pujar-lo a Andorra. “Vam agafar un cotxe (policial), i amb el director de la policia, Bruno Lasne, amb en Jordi Guillamet, i jo mateix vam anar a buscar-lo.” I van pujar el llibre sense trampa ni cartró. “I van passar la duana, la frontera, com si tal cosa?”. “Sí, ho vam fer així”, ha deixat anar Ensenyat.
L’ACTE DE LES ACTES
El síndic general ha concebut la presentació de la recuperació del llibre com una mostra de consens i celebració nacionals. I en l’acte hi han participat des de cònsols i consellers generals actuals, o la ministra de Presidència, Conxita Marsol, i els delegats dels Coprínceps (Eduard Ibáñez i Robert Mauri), però també antics parlamentaris, prohoms del país i persones del món acadèmic i de la investigació i recerca històrica. Ensenyat ha fet un notable panegíric per evidenciar la importància “d’un document que fins ara cap historiador havia pogut consultar” i que permet “conèixer-nos molt millor a nosaltres mateixos”.
Entre altres moltes coses i comparant les actes amb el cabal d’un riu que brolla i té vida, Ensenyat ha insistit que “el que recuperem no és només una part de la memòria del Consell General sinó una part del Consell General en si mateix” i que els documents inclosos en el llibre, de 491 pàgines amb anvers i revers, recull “l’essència d’allò que es negocia, que s’acorda i que entra en vigor”.
Si Ensenyat ha protagonitzat la part més solemne i l’actual presidenta de la comissió legislativa d’Educació i Cultura, alhora que historiadora i arxivera, Susanna Vela, ha posat el punt més tècnic de l’organització dels arxius alhora que ha deixat clar que almenys des del 31 de maig de 1974 hi havia constància escrita de la falta del tomb ara recuperat i que “al llarg de la història s’han perdut tant de forma volguda com per l’infortuni o la desídia” altres documents, l’investigador Jordi Guillamet ha posat l’accent més pragmàtic i divulgatiu de l’acte.
És l’encarregat de les transcripcions de les actes i ha tingut aquests darrers dies en custòdia a casa seva el llibre en qüestió. L’ha pogut repassar en diagonal amb altres quatre historiadors que d’una manera o altra s’han abocat a llegir el llibre -i els ha hagut de treure literalment de casa- i a fer-se preguntes de fets o esdeveniments que haurien d’aparèixer, o no, en les actes situades entre 1743 i 1864. A banda de dormir a casa d’en Guillamet tot el cap de setmana, fins avui el llibre, analitzat amb rapidesa pels tècnics de l’Arxiu nacional per avaluar-ne el seu estat de conservació, de les pàgines n’han pogut fer un primer tastet la citada Susanna Vella, Olivier Codina, Oliver Vergés i Joan Peruga.
Una de les conclusions primeres que fa Guillamet de la lectura en diagonal és que el Consell General d’aquells anys, de mitjan segle XVIII a mitjan segle XIX, tenia “molta més musculatura i era molt més professional” que els precedents. I també als comuns hi començava a haver secretaris que cobraven per fer la seva feina, per exemple. L’historiador medievalista ha parlat de les aventures per pagar el delma al bisbe d’Urgell en moment de dificultats. O el contraban que es feia amb la sal.
Les actes reflecteixen la crisi del blat. Tot plegat en èpoques de guerres i revoltes. Res no es diu (“no es diu ni mu”), però potser sí que entre línies s’intueix alguna cosa, dels vuit anys que es va estar sense Copríncep francès. En el llibre tampoc “no es parla” ni de l’encàrrec per al ‘Manual Digest’ ni del ‘Politar’. I Guillament tampoc “no he sabut trobar res” del caldo de cultiu que necessàriament hi havia d’haver els anys precedents a l’aprovació de la Nova Reforma. Data de 1866 i el llibre d’actes arriba fins al 1864.
El llibre té annexats la pràctica totalitat -de 1744 a 1812- que no pas tots, dels noms dels càrrecs institucionals que en aquells moments hi havia al país. Són 120 anys d’actes de gran importància i que a Guillamet “m’han tret la son”. I és que el conjunt d’actes “tenen un gran atractiu”. Per això ha demanat als representants de l’Arxiu nacional presents a l’acte “que us deixeu de ruqueries i digitalitzeu ja” el volum perquè sigui consultable.
QUI L’HAVIA ROBAT?
El síndic general ha explicat que en quinze dies -aparentment el 19 de març- es farà el lliurament oficial del document a l’Arxiu nacional i que la ministra de Cultura, Mònica Bonell, ja li hauria anunciat que es mobilitzarà la partida pressupostària que sigui necessària per poder netejar i digitalitzar el volum. No obstant, i aparentment, el llibre “sempre s’ha conservat en una casa i sembla que està millor que els conservats al Consell General”, perquè a aquests darrers se’ls hi ha donat un ús.
Ensenyat: “Quan va desaparèixer no ho sabem; com va desaparèixer no ho sabem. Sempre s’ha conservat en una casa i sembla que està millor que els conservats al Consell General”
Carles Ensenyat s’ha mostrat molt content de la recuperació i ha assegurat que “m’agradaria saber qui l’havia robat” més que les vicissituds que hagi pogut passar el llibre. Evidentment, el robatori ja estaria prescrit i de ben segur que la persona que va sostreure el volum ja no és viva. En tot cas, posseir un bé d’interès cultural continuava sent un delicte. El síndic, però, ha assegurat que més enllà de conèixer l’advocat de la Seu que ha fet d’intermediari, res no sap de qui tenia el tom.
“Quan va desaparèixer no ho sabem; com va desaparèixer no ho sabem”, ha deixat clar Ensenyat que ha explicat que hi havia hagut una època en què hi havia documents que es lliuraven en préstec i qui el deuria agafar no el va retornar. Probablement, les persones que el tenien i ara l’han tornat siguin hereus d’aquell. Però no se sap. Tampoc no se sap si el llibre era a la Seu, tot i que algunes fonts han assegurat que era “lluny d’Andorra” i que només el fet de saber que es buscava va fer encendre la curiositat de la família que el tenia.
El síndic ha explicat que a través dels intermediaris, els posseïdors del llibre van demanar diners però no van posar preu. “El Consell General no podia pagar per una cosa que li havia estat robada”, ha explicat un Ensenyat que la “negociació psicològica” que es va fer va permetre fer veure als posseïdors que el valor que li atribuïen “no era tant”. En tot cas, se’ls va fer veure als posseïdors que més enllà d’un fet delictiu, podia imposar-se una multa megamilionària.
La interposició de la denúncia policial i l’activació d’Interpol van fer suavitzar definitivament aquells que tenien el tom, que fa pocs dies van anunciar que “el retornaven” amb la condició de “restar en l’anonimat”. Dimecres passat es va recuperar el llibre en el despatx d’advocats de la Seu on s’havia lliurat dins d’una bossa de ràfia d’uns supermercats d’origen català. El síndic, el cap de la policia i l’historiador en cap de les transcripcions. Guillamet va certificar l’autenticitat del llibre i l’endemà es va retirar la denúncia. La col·lecció d’actes del Consell General torna a estar completa després de dècades i dècades sense estar-ho. Ara bé, qui havia robat el llibre? Assegura Ensenyat que això és feina per als periodistes i que, en tot cas, hi ha material per poder escriure una novel·la.
Comentaris (15)