Per una ordre verbal, encara que sigui d’un batlle, cap persona, per molt detinguda que estigui, no pot ser empresonada. Si algú no ho tenia clar, fins i tot si hi havia algun dubte a la Batllia, el dia de Sant Josep ho va deixar ben clar el Tribunal de Corts, quan va haver de dictar un aute declarant la il·legalitat d’un home acusat, entre altres, de traficar amb metamfetamines, i en va ordenar la seva immediata posada en llibertat. Uns dies abans, la batlle de guàrdia l’havia enviat a la Comella de paraula.
L’estupefacció entre el col·lectiu jurídic és màxim. Els darrers dies, com a jurisprudència a tenir en compte, el Col·legi d’Advocats ha fet arribar a tots els seus integrants un aute en què s’evidencia, asseguren diverses fonts, un error tan clamorós que hauria de suposar l’obertura per part del Consell Superior de la Justícia d’un expedient disciplinari a la jutgessa en qüestió. En cas contrari, mantenen fonts del col·legi, i tot i queda clar que en aquest cas el sistema judicial ha acabat funcionant, es pot acabar donant una sensació d’inseguretat jurídica que massa sovint la Justícia andorrana, sobretot els darrers temps, transmet.
La batlle de guàrdia va prendre declaració el vespre del 12 de març a un acusat de traficar amb droga i el va enviar a la Comella tot dient-li que l’endemà ja li faria arribar l’escrit pertinent
I és que els fets succeïts al tomb del 12 i el 13 del passat mes de març no deixen lloc a dubtes. Els dubtes que tampoc no va tenir la magistrada del Tribunal de Corts que va procedir a alliberar el pres en qüestió però que no només la batlle que va cometre inicialment l’errada va mantenir. La seva decisió, que posteriorment ella mateixa va defensar en un informe previ a la desautorització del Tribunal de Corts, la va avalar un altre batlle que va desestimar l’‘habeas corpus’ que va plantejar l’advocat defensor del reclús i fins i tot la fiscalia va avalar la mesura il·legal i inconstitucional.
Tot plegat s’inicia el 12 de març quan es posa a disposició judicial un detingut per l’esmentat delicte contra la salut. Passaven uns quants minuts de les 5 de la tarda quan l’arrestat va quedar formalment a mans de la batlle de guàrdia. Després de les pertinents deligències i declaracions, cinc minuts abans de les 9 de la nit, la batlle comunica al detingut i al seu advocat que està processat i que l’envia cap a la presó. La comunicació és verbal. Informe la jutgessa que l’endemà que els facilitarà l’aute de processament per escrit. Ah, a més ordena, també verbalment, el comís del telèfon i dóna via lliure a la policia perquè n’analitzi el seu contingut.
L’endemà l’advocat defensor en qüestió es va presentar a la Batllia a recollir l’aute. Primer s’estava preparant, després s’estava acabant de revisar. Tot plegat, vers 2/4 de 5 de la tarda es va acabar facilitant el document escrit que justificava la presó verbalment decretada unes quantes hores abans. La defensa del pres va entendre que allò vulnerava tots els drets haguts i per haver i va promoure un ‘habeas corpus’, és a dir, va sol·licitar la immediata posada en llibertat del seu client, que un altre batlle també va desestimar.
“Se’n desprèn clarament que el processament només pot ser acordat pel batlle en forma d’aute -i, per tant, escrit i de manera motivada- i que l’aute ha de ser immediatament notificat al processat”
Sempre amb l’oposició de la fiscalia, el 16 de març el mateix advocat va promoure el recurs davant el Tribunal de Corts que ha acabat ‘triomfant’. I això que la primera batlle va fer un informe defensant la seva actuació i explicant que com que la llei li dóna 24 hores per prendre una decisió sobre un detingut que es posa a disposició judicial, doncs havia complert, perquè l’arrestat formalment el va rebre a les 17.15 hores d’un dia i l’aute de processament el va entregar a les 16.30 hores del dia següent. Això sí, la jutgessa no va tenir inconvenient en reconèixer -de fet, no podia fer una altra cosa- que havia enviat a la presó el detingut de manera verbal.
Al Tribunal de Corts no li va caldre fer grans indagacions per resoldre que sabien vulnerat els drets més elementals de la persona detinguda, que la Batllia havia vulnerat preceptes bàsics garantits en la Constitució. I no va poder fer res més que decretar que la decisió il·legal (com l’empresonament) eren il·legals i, en conseqüència, calia posar en llibertat el reclús. I és que de la legislació vigent actualment al Principat, que ha reduït a la mínima expressió les decisions de caràcter oral, “se’n desprèn clarament que el processament només pot ser acordat pel batlle en forma d’aute -i, per tant, escrit i de manera motivada- i que l’aute ha de ser immediatament notificat al processat”.
Per tant, res d’enviar a la presó de paraula a ningú. Encara que es faci tard i a algú li pugui esperar el sopar. Ara el que esperen els professionals del dret, almenys molts dels que han rebut a mode de jurisprudència l’aute del Tribunal de Corts que deixa sense efecte la decisió de la Batllia, és que s’adoptin les mesures adients, especialment des de la cúpula judicial, perquè la situació no es torni a repetir. No hi ha dubte que l’error és d’un calat molt important. Massa important, de fet.
Comentaris (16)