2019: any d’eleccions i esllavissades

L’any que es tanca aquest dimarts ha portat un Govern de coalició per primer cop des de la Constitució i dos ensurts importants que reobren el debat sobre els accessos al paísEls darrers dotze mesos també han estat marcats pels problemes socials, com ara la dificultat d’accés a l’habitatge i el debat sobre la despenalització de l’avortament

L’any 2019 abaixa aquest dimarts la persiana per obrir la porta al 2020. 365 dies on Andorra ha viscut dues convocatòries electorals: unes generals que van culminar amb la conformació del primer Govern de coalició des de la Constitució i unes comunals que deixen dues grans triomfadores (Conxita Marsol i Rosa Gili), qui sap si amb un futur duel directe per ser la primera cap de l’executiu, i un Toni Martí destronat definitivament del lideratge de Demòcrates per Andorra, al formació que va crear. Dues, també, han estat les esllavissades que han posat setge als accessos al país. Al llarg d’aquests 365 dies, però, altres temes han marcat l’actualitat, com ara la situació al mercat de l’habitatge, la visita del Copríncep francès, Emmanuel Macron, l’esclat de l’operació ‘Cautxú’ a la Federació de Futbol o els incidents durant la Festa Major de Sant Julià. A continuació, us presentem un resum dels fets que, per bé o malament, han marcat Andorra al llarg del darrer exercici.

30 de gener: la llicència de casino queda a l’aire

El Consell Regulador del Joc (CRAJ) denega la llicència a Jocs S.A., l’empresa que havia guanyat el concurs per aconseguir-la. Dos són els motius que, des de l’ens, s’empren per justificar la decisió: el fet que l’empresa no havia acreditat disposar de la reserva del nom comercial (Casino de les Valls) i que el projecte definitiu era diferent del que s’havia presentat inicialment. La resolució complica encara més una situació on ja estaven anunciats recurs de bona part de les societats que hi havia participat en la licitació. En els mesos següents, Jocs S.A. presentarà al·legacions a la decisió sense que, per ara, el CRAJ hagi respost. Per tant, al 2020 s’arriba encara sense conèixer si el casino andorrà té o no futur.

15 de febrer: pressupost amb mesures socials que no eviten protestes

L’aprovació del pressupost del 2019 incorpora diferents mesures que des de la llavors majoria absoluta de Demòcrates es confia que puguin pal·liar els greus problemes socials que, ja a finals del 2018 es van traduir en unes mobilitzacions al carrer que, amb més o menys èxit segons el dia, continuaran durant tot l’any. Entre elles, millores salarials i una congelació dels lloguers per afrontar la greu problemàtica que viu el mercat de l’habitatge i que, per ara, tot algunes iniciatives com ara una taula específica per abordar-la, continua sent la gran preocupació de bona part de la població. A finals d’any, el Consell General, ja amb la nova majoria de coalició, aprova un altre text de mesures urgents l’eficàcia del qual s’haurà de veure durant el 2020.

27 de febrer: llibertat per a un Joan Besolí que serà absolt

604 dies de presó preventiva. És el que va acumular l’empresari lauredià Joan Besolí i soci de l’expresident del Barcelona, Sandro Rosell. Tots dos són alliberats després del judici que l’Audiència Nacional espanyola celebra contra ells acusats de blanqueig de capitals, un delicte del qual, posteriorment, seran absolts en la sentència que es coneix a l’abril.

27 de març: la policia desmantella un negoci de prostitució a Escaldes

El cos d’ordre deté dues persones, un home i una dona, com a principals responsables d’un negoci de prostitució que tenia el seu eix a un pis de l’avinguda Fiter i Rosell i que captava clients via una web de contactes. La investigació els acusa d’un delicte de tràfic d’éssers humans. A finals d’any, els grups de la majoria al Consell General tramiten una llei per prohibir els anuncis de serveis sexuals als mitjans de comunicació.  

7 d’abril: les generals canvien la majoria absoluta a un Govern tripartit

Les eleccions generals fan perdre la majoria absoluta a Demòcrates per Andorra (DA), que baixa de 15 a 11 escons tot i continuar sent la força més votada. Com a principal força de l’oposició queda un Partit Socialdemòcrata que ascendeix als set consellers, dos d’ells gràcies al triomf de les llistes conjuntes amb Liberals –sota el paraigua de d’Acord- a les territorials. Els blaus i Terceravia queden amb quatre parlamentaris cadascú. Sense majoria absoluta, el nou líder de DA, Xavier Espot, aconsegueix tancar un acord tripartit amb Liberals i Ciutadans Compromesos per constituir un govern de coalició.

27 d’abril: una esllavissada tanca l’accés a França

Una esllavissada a la carretera RN22, a l’alçada del pont de la Mina, talla l’accés al país des de França. Durant gairebé tres setmanes, fins al 15 de maig, la via roman tancada, fet que comporta importants pèrdues econòmiques, especialment als comerciants i empresaris del Pas de la Casa, per als quals Govern llença una línia d’ajuts.

7 de maig: L’operació ‘Cautxú’ sacseja la Federació de Futbol

La policia inicia una sèrie d’escorcolls a domicilis particulars i a la seu de la Federació en el marc de la coneguda com a operació ‘Cautxú’, que investiga les presumptes irregularitats que haurien comès suposadament els seus màxims responsables. Entre ells, el secretari general, Tomàs Gea, el tresorer, José García, i el president, Víctor Santos. Els dos primers, de fet, fins i tot seran internats a la presó –Gea, per motius mèdics, queda en arrest domiciliari al juliol- fins que al desembre es decreta la seva llibertat. El cas arriba a esquitxar l’exministra d’Esports, Olga Gelabert i també provoca unes eleccions a la Federació, que s’acaben decantant a favor de la llista continuista liderada per Fèlix Álvarez.

26 de maig: L’FC Andorra torna a Tercera... i més tard, a Segona B

L’FC Andorra supera per 3-0 al Viladecans i es confirma com a campió del grup 2 de Primera Catalana. L’equip tricolor, sota la direcció del grup Cosmos des de finals de desembre, confirma així la remuntada de la segona volta i el retorn a una Tercera Divisió que, però, no trepitjarà. A l’estiu, cobreix la plaça vacant pel descens administratiu del Reus i fa el salt directament a Segona B, on completa una gran primera volta. A la Copa del Rei, es posa contra les cordes tot un Primera Divisió com el Leganés.

30 de juliol: greus aldarulls a la festa major de Sant Julià

Agents de policia que es trobaven de patrulla pels carrers de la població laurediana resulten ferits a conseqüència dels aldarulls provocat per un grup de joves. Inicialment, són detinguts dos dels implicats, que arribaran a passar uns dies al centre penitenciari de la Comella, tot i que acaben produint-se més detencions, inclosa una menor que va arribar a agafar les claus del vehicle policial. Els fets generen alarma i també un debat sobre quines mesures es poden prendre per evitar que es repeteixin, com ara la limitació de la venda d’alcohol.

10 d’agost: una esllavissada talla la CG-1 al costat del Punt de Trobada

Poc després de les sis de la matinada, una esllavissada a la zona de la Portalada talla la carretera general 1 al seu pas pel Punt de Trobada. El centre comercial, de fet, també pateix importants danys materials. Afortunadament, no hi ha cap víctima personal. Durant vàries hores, l’accés cap a Espanya romandrà tancat fins que es pot habilitar un pas alternatiu per darrere dels grans magatzems. La polèmica posterior arribarà entorn de qui era el responsable del manteniment del talús. La zona està pendent de realitzar unes obres al llarg del primer semestre del 2020 que garanteixin la plena seguretat del tram.

11 de setembre: El Govern destitueix Salustià Chato

Salustià Chato s’havia convertit feia poques setmanes en el secretari d’Estat d’Economia però, en el marc de les informacions aparegudes per l’operació ‘Cautxú’, es confirma que, sent funcionari, havia cobrat per la seva tasca com a observador arbitral de la FAF sense declarar aquests ingressos. Durant dies, Liberals i la resta de formacions del Govern tripartit defensen la seva continuïtat fins que, arran d’un nou viatge com a observador, a Irlanda del Nord, la situació es fa insostenible i es decideix la seva destitució per “mentir”, ja que s’havia compromès a abandonar aquesta ocupació.

12-13 de setembre: Macron visita Andorra

El Copríncep francès realitza un viatge de dos dies a Andorra, on realitza el tradicional recorregut per les set parròquies. A totes elles, rep un bany de masses. A la plaça del Poble, en el seu discurs davant la ciutadania, opta per ser prudent i per no mullar-se obertament amb relació a la despenalització de l’avortament.

23 d’octubre: L’avaluació a l’ONU obre la capsa dels trons

Una delegació andorrana compareix davant la comissió per l’Eliminació de la violència vers les dones de les Nacions Unides (CEDAW) per avaluar els avenços en el compliment de conveni. L’acte portarà força cua. Primer, perquè la magistrada del Tribunal de Corts, Canòlic Mingorance, assegura que la CASS cobreix els avortaments a l’estranger, afirmació que Govern i parapública desmenteixen de seguida. Segon, per la participació de Vanesa Cortés, presidenta d’Stop Violències. Les seves dures acusacions provoquen que, dies més tard, des de l’executiu es demani a la fiscalia que s’investigui si poden constituir un delicte.

29 d’octubre: un pres aconsegueix fugir per unes hores de la Comella

L’home, aprofitant que es trobava sol al patí, aconsegueix pujar al teulat del centre penitenciari i fugar-se. L’escapada dura unes tres hores, fins que, en el marc de l’operació gàbia impulsada per la policia, és localitzat i detingut després que es llenci al riu a Santa Coloma. Els fets provocaran una investigació interna per comprovar que ha fallat que, per ara, s’ha saldat amb l’obertura d’expedients a tres agents penitenciaris.

15 de desembre: les comunals entronitzen Marsol i Gili

Dues són les grans triomfadores de les comunals: Conxita Marsol, que renova el consolat a Andorra la Vella gràcies a la coalició DA-Liberals-SDP, i Rosa Gili, aposta ferma del PS per conquerir Escaldes, on els ‘taronja’, pressionats per un Toni Martí que mai ha amagat que no comparteix l’acord de Govern amb liberals, van en solitari. Dies després de confirmar-se la desfeta, qui fou fundador de DA deixa la militància i es queda només com a simpatitzant. A les altres parròquies, destaca el retorn d’UL al capdavant del comú de Sant Julià amb Josep Majoral o el triomf de Laura Mas, primera cònsol major a Encamp.

 

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.