Sense dubte, l’inici del nou curs escolar ha estat marcat per la publicació, en diferents mitjans de comunicació, de diverses notícies relacionades amb actes violents propinats per joves en diferents punts del país. Ens hem assabentat inclús, que existeixen bandes juvenils organitzades amb nom propi que operen de manera coordinada que tenen per objectiu fer mal i que fins i tot graven els seus actes d’agressió i intimidació a mode de trofeu.

Dit així pot semblar alarmant, però contràriament al que molts volen vendre, el clima de violència juvenil a Andorra no és el de cap favela de la ciutat de Rio de Janeiro, ni som a Medellín; ni tan sols a cap suburbi de qualsevol gran capital europea.

També he sentit dir, que això és culpa de la immigració. O comentaris com que a Andorra això abans no passava. Doncs permeteu-me que discrepi de totes dues afirmacions.

Soc Andorrà i nascut al país des de fa més de 40 anys i us puc ben assegurar que en la meva adolescència també n’hi havia de violència juvenil. La violència no entén de nacionalitats, ni orígens, sinó d’incivisme.

En aquest sentit, Acció, com a proposta electoral en les últimes eleccions generals del 2023, plantejava la creació de la figura de l’educador esportiu amb la finalitat d’incidir a través de l’esport sobre el jovent en risc d'exclusió social.

En aquest sentit, Acció, com a proposta electoral en les últimes eleccions generals del 2023, plantejava la creació de la figura de l’educador esportiu amb la finalitat d’incidir a través de l’esport sobre el jovent en risc d'exclusió social. Aquesta proposta la vam plantejar per tal de donar resposta a una necessitat social per al nostre país, que ja feia temps que aflorava. Considerem que l'educació ha de ser el pilar per donar resposta a aquests comportaments incívics dels nostres joves.

Però em direu... un educador esportiu és el típic professor d'educació física del col·legi o l'entrenador del club esportiu del meu fill o filla i d'això, ja en tenim. Doncs no. La figura d’un educador esportiu és quelcom ben diferent.

Un educador esportiu pels joves en dificultat social és un educador especialitzat en activitats socioesportives. El seu rol és el d'utilitzar l'esport com a eina de desenvolupament personal i social per al jovent en moltes ocasions en contextos de difícil adaptació, de reinserció o de problemes de comportament.

L'educador esportiu elabora projectes individualitzats amb competències molt específiques en funció de les necessitats, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu, ja sigui per problemes de comportament, dificultats d'adaptació a les normes socials o inclús per problemes amb la justícia. La seva tasca és adaptar els continguts de formació al jove en dificultats amb la finalitat d'encaminar-lo cap a una millor sortida, ja sigui social com a professional. L'educador utilitza l'esport com a porta d'entrada d'apropament a aquests joves per poder després incidir en aquestes actituds incíviques.

Però l'educador esportiu no actua sol. L'educador actua en coordinació amb les institucions públiques amb competències socials, treballa conjuntament amb les famílies, quan hi ha voluntat de cooperació, i, en casos concrets, inclús amb psicòlegs, si les circumstàncies ho reclamen.

També en els casos en els quals l’adolescent no vol prolongar els seus estudis i està en l'edat legal de poder-ho fer, pot incidir amb les institucions competents per facilitar-ne la inserció laboral i, posteriorment fer-ne un seguiment per tal d'evitar-ne l'exclusió social.

Crec i tinc la profunda convicció que l’educació és l'element clau per canalitzar i orientar el malestar social que podem observar últimament en el nostre jovent. Som a temps de resoldre aquests desajustos, cal que ens dotem d'eines per poder fer-li front i quina millor manera que l’educació a través de l’esport.