Turistes

Comentaris

La síndrome del turista lent és una malaltia coronària greu que obstrueix les artèries comercials d’Andorra. És el colesterol de les avingudes Meritxell i Carlemany i no hi ha Danacol que ho curi. Els visitants avancen com una massa compacta, a passets curts i arrossegant els peus com si estiguessin a la Setmana Santa i fossin portants del ‘Cristo de la Buena Muerte’.

No caminen, repten, estan absorts, com aquells zombis de ‘The Walking Dead’. En qualsevol moment poden aturar-se sobtadament i si, en un partit de bàsquet et xiularien personal en atac, allà el risc podria ser una bona trompada perquè els nadius acostumem a caminar ràpid perquè tenim pressa. En aquell moment desitjaries tenir les fulles que tallen de la quadriga del malvat Messala Severus a ‘Ben-Hur’.

Són uns turistes que estan fent més estralls que una plaga de pesta bubònica i encara sort que part de Meritxell i Carlemany són exclusivament per a vianants. Que caminar és la principal activitat dels visitants perquè de compres, poques i de cues, moltes. Per dinar, per sopar o per comprar una hamburguesa que comercialitza un youtuber o la creperia d’un babau. El comportament humà és, en moltes de les seves activitats, incomprensible.

“Ens hem convertit en el destí del guiri amb mitjons i sandàlies del qual rèiem tant”

Ens hem convertit en el destí del guiri amb mitjons i sandàlies del qual rèiem tant. Una caricatura de Coronel Tapioca o de Dora l’exploradora. De pont a pont i tiro perquè em porta el corrent. Així van jugant a l’oca i saltant del pont de Tots Sants al de Sant Josep o al de l’armistici, que tenim uns veïns que són molt de santificar les festes, les religioses i les de la democràcia. Mentrestant, intenten sortejar la casella del pou, la del laberint i la de la presó, tot per a poder arribar, mig vius o mig morts, als propers tres dies de vacances que els proporcionen alleujament de dol (‘Alivio de luto’ si són de Madrid i seguidors de Joaquín Sabina).

Aleshores i davant el risc que se’ls caigui la casa al damunt, agafen la maleta i es disposen a envair Andorra. Comença el festival. Et trobes un cotxe pujant a la carretera de la Rabassa i et pregunten si van bé per anar a Caldea. Unes noies demanen on és el cementiri nou de Sant Julià de Lòria perquè van amb una autocaravana i busquen un lloc per aparcar-la i dormir. A la capital, una colla vol saber a quins restaurants fan menú.

Sortosament per a alegria dels autòctons, tot pecat, el d’un cap de setmana, té la seva penitència. Els que anaven a pas de tortuga per les avingudes sortiran diumenge a la tarda amb cotxe i amb una bona retenció. Qui no es consola és perquè no vol.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending