Últimament el model turístic d’Andorra ocupa el centre del debat. Aquest, gira al voltant del tipus de turisme que volem, si ha de ser un model més de qualitat, més integrat i coherent amb el nostre entorn i territori, altrament dit, un model responsable amb el medi ambient. Evidentment, aquesta és una qüestió de suma importància atès que és i serà una eina pel desenvolupament econòmic i el progrés del país.

No obstant això, del que inusualment se’n parla és de si el model contemplat és socialment sostenible, i és justament en aquest punt on voldria aturar-me en aquesta ocasió. A què ens referim quan parlem d’un model de turisme socialment sostenible? Doncs és un concepte desenvolupat per l’Organització Internacional del Treball que posa l’accent en què el turisme ha de prendre en consideració les repercussions, tant actuals com futures, econòmiques, socials, i mediambientals per tal de satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l'entorn i de les comunitats amfitriones.

“Replantejar els horaris comercials per poder garantir un ús del temps personal de qualitat; posar la conciliació familiar i laboral al centre de preocupació tant de les empreses com de les polítiques governamentals ampliant la xarxa de serveis públics en especial el transport públic i les llars d’infants; desenvolupar estratègies de captació i desenvolupament professional proporcionant plans de formació dins l’empresa per retenir el talent; així com regular la temporalització d’acord a un determinat percentatge de la plantilla, són alguns dels elements que contribuirien a dignificar i a donar el valor merescut al treball”

És ben sabut que el turisme és un important motor pel desenvolupament socioeconòmic del Principat d’Andorra. D’una banda, perquè és la nostra principal font d’ingressos, i ha estat el motor de canvi i creixement de la nostra societat. I, per altra banda, perquè és un dels sectors d’activitat que més mà d’obra concentra. Un 38,8% de la població activa està ocupada en el comerç, la restauració, l’hoteleria i els serveis destinats al turisme. Tot i la importància del sector, sovint s’omet o es subestima la funció de les persones que conformen i ocupen aquests llocs de treball, passant per alt les seves necessitats com a persones treballadores, i repercutint de manera directa sobre les seves condicions laborals.

El benestar de la classe treballadora, el treball decent, passen per una sèrie de principis. Aquí en faré esmena de quatre, no són en cap cas exhaustius, però sí que tenen una afectació directa. Els horaris comercials, la conciliació familiar i professional, la mà d’obra qualificada, i la temporalització són alguns dels punts claus que fan referència al treball decent. Els horaris comercials estan actualment adaptats als visitants, comerços i serveis oberts de sol a sol, indistintament de si realment el fet d'estar oberts incrementa les vendes a hores intempestives i que, conseqüentment, impedeixen fer vida familiar. Aquest punt té una inferència clara en la conciliació de la vida familiar i professional, tant perquè hi ha un impediment de l’ús del temps personal, com perquè el desenvolupament harmoniós de la vida professional repercuteix negativament en l’ús del temps en l'àmbit personal i familiar. Aquesta problemàtica es veu agreujada en aquest sector atès que és el sector on hi ha una major concentració de dones (fruit d’una segmentació horitzontal). Elles són les que continuen assumint la major part del treball domèstic i familiar, i, per tant, es veuen plenament afectades per les dificultats de conciliació. Un altre aspecte és la manca de mà d’obra qualificada que crea una inseguretat en el lloc de treball, que alhora motiva la rotació laboral provocant en un nivell més personal una frustració i un estancament de la persona, i també afecta de manera directa, a escala

empresarial, la qualitat del servei. Finalment, l’alta incidència del treball temporal com són els torns de feina amb llargues jornades laborals, el treball nocturn, l’estacionalitat de l’ocupació, el treball temporal i subcontractat genera malestar i una inseguretat laboral considerable afectant sobretot les persones joves i immigrants.

Se’ns dibuixa un escenari replet de reptes pel que fa a la millora de les condicions laborals de la nostra comunitat, i no només del sector turístic, sinó de la majoria d’altres sectors d’activitat. Per tant, replantejar els horaris comercials per poder garantir un ús del temps personal de qualitat; posar la conciliació familiar i laboral al centre de preocupació tant de les empreses com de les polítiques governamentals ampliant la xarxa de serveis públics en especial el transport públic i les llars d’infants; desenvolupar estratègies de captació i desenvolupament professional proporcionant plans de formació dins l’empresa per retenir el talent; així com regular la temporalització d’acord a un determinat percentatge de la plantilla, són alguns dels elements que contribuirien a dignificar i a donar el valor merescut al treball. Així doncs, la resolució de les problemàtiques esmentades a banda de garantir unes condicions òptimes de treball i de vetllar per una qualitat de vida de la ciutadania, també ajudaria a promoure els intercanvis comunitaris i a generar una major cohesió social.