Quan estàs de vacances, els diumenges de juliol no són diumenges, sinó un dissabte etern. No hi ha pressa en la lectura dels diaris, amb el cafè, ni moderació en les canyes ben fredes, ni por a una migdiada ben llarga, ni tristesa en caure la tarda, ni angoixa davant una nit en blanc. En un diumenge de juliol, com el pròxim, no hi ha compte enrere, i el temps pot malbaratar-se a mans plenes perquè els dilluns, amb els seus aclaparaments i les seves urgències, deixa de ser una amenaça a l’horitzó. Viure un diumenge de juliol on tot és lluminós i possible és meravellós i, a més, si hi ha etapa del Tour és com viure dins d’una revista del cor acabada d’imprimir. Amb els famosos i els seus respectius arbres ‘ginecològics’ que diria Belén Esteban.

“La cursa ciclista és sinònim de tardes en braços de Morfeu”

La cursa ciclista és sinònim de tardes en braços de Morfeu. S’espera la seva arribada, cada estiu, amb paciència de la mateixa manera que Kamala Harris esperava algun dia ocupar el lloc del president Joe Biden. Com aquella que agafa torn a la carnisseria i té, davant seu, un pesat que no es cansa de demanar pels filets de vedella. Va ser admirable la seva contenció: ni una traveta, ni una empenta, ni obrir-li la finestra del despatx oval perquè hi hagués corrent d’aire. Mentre somiava infructuosament que la biologia li donés un cop de mà, les migdiades de Kamala a l’ala est de la Casa Blanca van haver de ser apoteòsiques, de pijama, galetes i parenostre.

D’allò han passat uns anys i ara, fins i tot, la revolució digital ens permet utilitzar dades predictives per configurar un calendari de migdiades sense perdre’ns el moment culminant d’una etapa del Tour. Així, molts hem trobat utilitat a la revolució digital i hem entès per què hi ha hagut equips ciclistes amb noms com ‘Dormilón’ o ‘Colchón CR’.