A totes les filles i a tots els fills del grup BPA

No us vull repetir el que aquests dies anuncien mitjans de comunicació a Espanya i Andorra (menys els mitjans oficialistes que ignoren aquestes informacions  en la mesura que els posa, a les autoritats andorranes, a l’ull de l'huracà).

Com ja sabeu, el 10 de març de 2015, el FinCEN va emetre una nota, denominada PATRIOT Act-311 , en la qual acusava a la BPA de ser una ‘rentadora’ de diners.

Avui, i transcorreguts vuit anys, tot apunta a demostrar  que hi va haver una connivència entre  els poders públics , andorrans i espanyols, amb interessos espuris d’ambdues parts.

Aquella data va ser traumàtica i extremadament dolorosa per centenars de persones i, de retruc, a famílies senceres. Totes elles treballadores al grup BPA, a Andorra, Espanya i altres països. Totes elles van patir a les seves pròpies carns tot tipus de sensacions que a més anaven acompanyades de gravíssimes acusacions, com ara blanquejadors, narcotraficants…

Aquestes situacions són difícilment explicables. Si bé possiblement no  totes elles ho van patir d’igual manera, de ben segur que totes van experimentar que aquests atacs injustos provocaven reaccions de tota mena en els seus matrimonis, en les seves relacions amb els seus fills, amb els seus amics, en definitiva, davant la societat. Van ser  jutjats i sentenciats sense proves, únicament amb la veritat  absoluta i difosa pel ‘govern Martí’ i alguna altra declaració dels seus acòlits.

La societat andorrana i l’espanyola va  rebutjar a aquestes famílies. Eren a ulls de tots delinqüents, grans delinqüents, reconeguts internacionalment i els acusaven sense prova, sense complexos, sense saber allò que havia succeït. Malauradament,  aquestes reaccions són impròpies de l'ésser humà però desafortunadament es produeixen tot sovint amb massa freqüència.

Avui, vull ressaltar als qui molt probablement van patir més, els més indefensos i  vulnerables: les filles i els fills d’aquests treballadors del grup BPA.

Van veure als seus pares tristos, enutjats, patint inexplicablement; van veure als seus pares plorar i plorar moltes vegades sense comprendre el perquè. Parelles senceres van haver de ser ateses psicològicament. Era una situació surrealista sabent que les acusacions eren infundades i  falses.

“És de justícia retornar-vos el vostre equilibri emocional i familiar i que, aquells que us van intentar trencar, o inclús us van  arribar trencar les vostres vides, paguin el que us van fer i us asseguro que no defallirem fins a aconseguir-ho”

Moltes filles i fills dels treballadors del grup BPA van ser maltractats a les escoles pels seus companys i, en segons quines edats,  podent arribar a ser cruels doncs  no saben reconèixer ni  identificar la veritat de la mentida i únicament repeteixen allò que escolten.

Les filles i els fills dels treballadors de la BPA van patir especialment i molt durament aquesta situació. No entenien el perquè de la reacció en els seus entorns acadèmics; no comprenien perquè tant a ells  i als  seus pares els rebutjaven en aquells  entorns que fins aquell moment havien estat ben rebuts.

NINGÚ no els va ajudar!!!

CAP autoritat pública, ni direcció, ni departament es va ocupar d’ells!!!

Molt penediment, ‘jo pecador’, però cap signe extern, cap escalf humà,  van rebre aquestes filles i fills dels treballadors de la BPA.

No vau rebre suport per part de les institucions,  ningú  no us va ajudar  ni acompanyar en aquests crítics moments. Vau veure com la vostra vida canviava, es truncava. No vau entendre el motiu, ni vau copsar el canvi en l’actitud dels vostres pares. No enteníeu perquè, ni ningú no us assessorava  tampoc en aquesta situació. Únicament  les vostres  famílies us van abrigallar, us van explicar i us  van distreure tot i que, en alguns casos, també vàreu viure com les vostres  famílies es descomponien irremeiablement. Moltes d’aquestes famílies van necessitar, i alguna d’elles encara necessiten, ajuda mèdic-psicològica.

Han passat vuit anys  i us puc assegurar, amb ple convenciment, que cap dels vostres pares o mares eren, ni són, criminals. Són grans professionals que van treballar intensament per a aconseguir que les seves filles i fills tinguessin oportunitats  a la vida i assegurar-vos una bona formació per encarar el vostre futur.

No hi ha dubte que els intervinents en aquest joc brut van jugar amb les vostres vides, sense reparar en mitjans i sense mesurar les conseqüències per a vosaltres.

No cal dir, però és d’honor dir-ho, que podeu estar orgullosos dels vostres pares i mares que treballaven al grup BPA.

És de justícia retornar-vos el vostre equilibri emocional i familiar i que, aquells que us van intentar trencar, o inclús us van  arribar trencar les vostres vides, paguin el que us van fer i us asseguro que no defallirem fins a aconseguir-ho.

A totes les filles i a tots els fills del grup BPA, de la gent de bé que eren i són.

Petons.