Ha estat una de les sorpreses de l'estiu. El Govern pretén obligar a tots els nous residents a demostrar que saben català, fins i tot a la renovació del seu permís de residència. Un nivell inferior a l'A2 diuen, però, quin és aquest nivell, un A1? Inventaran -potser- el nivell A1.5? Ja no em sorprendria res.

Quan vaig llegir el titular, que me’l va enviar un bon amic per WhatsApp mentre jo era de vacances, només vaig poder riure. Anem a veure, Andorra té una llengua oficial: el català i aquest idioma hauria de ser la llengua vehicular en el dia a dia del nostre país, fins aquí, tot correcte i perfectament comprensible.

Més enllà d'això, poden explicar-me d'on han tret aquesta idea? En quin país del món han vist que això ocorri? Que pretenen solucionar amb aquesta nova imposició?

Jo he viscut en diferents països, i en cap m'han demanat mai conèixer el seu idioma per a sol·licitar un permís de residència.

Aquesta llei no sé d'on surt ni amb quin objectiu, però és evident que si volen arribar a un acord d'associació amb la UE, el club d'estats no permetrà això de cap de les maneres perquè vulnera els preceptes fundacionals de la pròpia Unió, per tant si la llei arribés a entrar en vigor, el seu recorregut seria ben curt, i una altra despesa sense sentit dels fons públics, que recordem, surten de les butxaques dels ciutadans.

“Els puc ben garantir que cap inversor es posarà a aprendre un idioma per invertir en un país, sobretot si tenim en compte que un determinat perfil d’inversor, habitualment té diversificada la seva cartera en diferents països del món”

És evident que a Andorra tenim un clar problema, que és que més del 50% de la nostra població és immigrant, i que tenim un alt índex de treballadors temporers perquè necessitem cobrir la demanda turística, això provoca que moltes vegades l'atenció en els establiments no sigui en català perquè la persona que acaba d'arribar no coneix encara la llengua, o estarà tan poc temps que no li resulta útil aprendre-la si pot parlar en un altre idioma. Però crec que cal no oblidar que aquesta multiculturalitat és també part de la riquesa del nostre país, i que és un fenomen que es dona en altres regions arreu del món, sense anar més lluny, a les Illes Balears, en determinades zones els residents parlen alemany amb total normalitat perque són alemanys; a Malta, és difícil parlar en maltès perquè tothom parla habitualment en anglès o en italià, perquè igual que passa a Andorra, hi ha molts italians que van a treballar a Malta; fins i tot en la mateixa ciutat de Nova York l'idioma més parlat és l'espanyol per sobre de l'anglès que és l'idioma oficial dels Estats Units, degut precisament a l’alt nivell d’immigració llatinoamericana que té la ciutat.

Bé, el Govern pretén obligar a tenir uns coneixements mínims de català, per a sol·licitar un permís de residència i això genera, com a mínim, quatre problemes:

El primer és un incompliment de la pròpia Constitució andorrana en estar discriminant a algú per raó de la seva procedència.

El segon, una discriminació positiva cap als ciutadans que provenen de Catalunya, ja que aquests tindran un gran avantatge sobre els procedents d'altres regions espanyoles (excepte València i Balears) o procedents de França, els qui sofriran un important greuge comparatiu.

El tercer és que inversors d'alt nivell descartaran venir a invertir, crear ocupació o residir a Andorra si aquest requisit es posa com una obligatorietat per a ser al país de manera legal. Els puc ben garantir que cap inversor es posarà a aprendre un idioma per invertir en un país, sobretot si tenim en compte que un determinat perfil d’inversor, habitualment té diversificada la seva cartera en diferents països del món.

I quart, i potser el més important de tots, és que això no solucionarà el problema que tenim actualment. Perquè que el Govern obligui a algú a tenir uns coneixements mínims de català, no vol dir que aquestes persones després utilitzin aquesta llengua en el seu dia a dia.

En conclusió, podríem invertir els diners que costarà l'anàlisi i redacció d'aquesta llei, així com el seu posterior desplegament i aplicació per tots els departaments i la seva molt probable cancel·lació posterior per les altes instàncies europees, en normalització lingüística, en integrar als nostres residents que venen d'altres regions on no es parla català, a fer que se sentin part del país, en resum, a abandonar d'una vegada per sempre, el que en molts sectors es coneix com l’‘andodiscriminació’ i que lluny d'ajudar-nos, cada vegada ens perjudica més i més.

És una legislatura molt important per a tancar assumptes cabdals que marcaran el futur del país i de les pròximes generacions, en un sentit o en un altre, si us plau, deixin de perdre el temps en ximpleries i inverteixin-ho en coses que després reverteixin de manera positiva a la ciutadania d'aquest país.