Cada vegada que ens asseiem a taula pensem en què menjarem. Però, des del punt de vista d’un biòleg, hi ha una segona pregunta igualment interessant: a qui estem alimentant?

El nostre sistema digestiu no treballa sol. Especialment a l’intestí hi viu una comunitat extraordinàriament diversa de microorganismes. I una part del que mengem acaba sent també aliment per a aquest ecosistema.

Un plat de llentilles, uns flocs de civada o una poma contenen fibra. Els nostres enzims digestius no la poden descompondre, però determinats microorganismes intestinals tenen les eines per aprofitar-ne una part. Els seus gens codifiquen enzims capaços de transformar components dels aliments que nosaltres no podem digerir directament.

Quan aquests microorganismes fermenten determinats components de la dieta produeixen altres molècules, entre elles els anomenats àcids grassos de cadena curta. Un dels més estudiats és el butirat, que serveix de font d’energia per a les cèl·lules que recobreixen el còlon. També participa en processos relacionats amb la barrera intestinal, que separa el contingut de l’intestí dels teixits del cos, i amb la regulació de la resposta immunitària.

És una petita cadena de transformació, nosaltres alimentem microorganismes, els microorganismes transformen components dels aliments i alguns dels productes resultants interactuen amb les nostres cèl·lules.

Això canvia força la manera de mirar l’intestí. Ja no és només un tub encarregat de digerir i absorbir aliments. És també un ecosistema on diferents organismes competeixen, cooperen i aprofiten recursos.

Això canvia força la manera de mirar l’intestí. Ja no és només un tub encarregat de digerir i absorbir aliments. És també un ecosistema on diferents organismes competeixen, cooperen i aprofiten recursos. I, com passa en qualsevol ecosistema, modificar els recursos disponibles pot modificar-ne l’activitat.

Parlar de microbioma i alimentació no significa que existeixi una dieta universal capaç d’arreglar els nostres bacteris. Ni que un microorganisme concret sigui necessàriament bo o dolent. Dues comunitats microbianes diferents poden arribar a desenvolupar funcions semblants, i el mateix microorganisme pot comportar-se de manera diferent segons l’entorn en què es trobi.

Per això, una de les preguntes més interessants de la recerca actual no és només quins microorganismes tenim, sinó que són capaços de fer.

La seqüenciació de l’ADN i la bioinformàtica ens ajuden a identificar quines transformacions podria dur a terme aquesta comunitat. Per saber quines fa realment, cal combinar aquesta informació amb altres mesures, com les dels gens que s’expressen o les molècules que es produeixen.

Aquesta distinció ens ajuda a entendre per què un mateix aliment pot tenir efectes diferents segons la comunitat microbiana que el rep. L’alimentació és una de les peces d’aquesta relació, al costat dels medicaments, l’edat i molts altres factors.

Potser som el que mengem continua sent una bona manera de dir-ho. Però avui hi podem afegir una segona part, també som, en certa manera, el que alimentem.