M’estimo el meu país. Andorra va acollir els meus pares després que hagin lluitat per a la nostra llibertat contra el franquisme i el nazisme.

M’estimo el meu país i no puc continuar callat quan una minoria està malmetent Andorra i que per cupiditat, egoisme i afany d’acumulació de capital segueix creant situacions de pobresa i precarietat.

Mai podrem desenvolupar una societat harmoniosa i prospera sense que els valors de solidaritat i de justícia prevalguin, sense que la prosperitat no sigui repartida de manera equitable.

Mai podrem gaudir d’un país en el qual els drets humans i els drets cívics no siguin totalment respectats, promoguts i generalitzats.

M’estimo el meu país i no puc continuar callat quan una franja ultraminoritària de la població marginalitza els immigrants i els culpa de desorganitzar la societat. Els immigrants, tal com ho van ser els meus pares en el seu temps, són part íntegra i indissociable del Poble d’Andorra. Ells estan contribuint a preparar el futur dels seus fills, dels nostres i del país a costes dels seus esforços i dels seus sacrificis.

M’estimo el meu país i no puc continuar callat quan Andorra està decaient, com quan una petita minoria està excloent del procés democràtic la major part de la població. Quan aquesta minoria controla les institucions i el poder econòmic, nodrint-se dels esforços dels treballadors que molts viuen en la pobresa o la precarietat,  i quan el poble està entrant en un estat de “servitud voluntària” sense aixecar-se i exigir l’exercici de la seva sobirania.

Andorra és una societat decadent que pateix una gran deterioració moral amb la pèrdua de valors fonamentals com la solidaritat, la justícia, la inclusió i la defensa de l’alteritat.

Decadent perquè es caracteritza per una sèrie de tendències que s’enforteixen cada dia, degut a uns sistemes econòmic, social, polític i institucional que generen disfuncions creixents, una gran desigualtat econòmica i social i l’abandonament de l’esperit democràtic.

"M’estimo el meu país i no puc continuar callat quan Andorra està decaient, com quan una petita minoria està excloent del procés democràtic la major part de la població".

Decadent perquè es caracteritza per uns governs a dominància conservadora, legitimats per unes institucions assentades sobre tradicions seculars totalment desconnectades de la realitat social.

Decadent perquè, per aquests governs, preval l’estabilitat i la calma social sobre la lliure expressió del Poble que s’hauria pogut obtenir mitjançant mecanismes jurídics com el referèndum o la iniciativa legislativa popular.

Les arrels de totes aquestes disfuncions resideixen en l’ordenació política i institucional que ha estat organitzada i executada meticulosament per blindar el procés democràtic i silenciar la veu del Poble. Per aquesta raó, el Poble s’ha de reapoderar les institucions i la política, ja que mai podrà aturar la decadència sense una reforma fonamental de l’estructura institucional d’Andorra.

1a part. El blindatge institucional creat per resistir als moviments ciutadans

    1. Una constitució il·legítima:
        ◦ Ha estat elaborada per una comissió constituïda de membres del Consell General, de representants dels dos Coprínceps, d’experts jurídics designats pels Coprínceps i pel Govern; tots els partícips havien establert un pacte de silenci. Aquesta comissió no ha estat mai, ni elegida, ni validada pel poble andorrà i no tenia cap legitimitat, ni per garantir els drets fonamentals, ni per definir les institucions, ni per opinar sobre l’estatut de coprincipat. En altres paraules aquesta comissió no tenia cap legitimitat com a assemblea constituent.
        ◦ El procés s’ha dut a terme amb un secretisme absolut, la població no ha estat mai informada, ni del seu estat d’avançament, ni dels debats interns. Els ciutadans han après per la premsa tot just dos mesos abans del referèndum, un avantprojecte fet a mida de l’estructura de poders existents, de la mateixa manera que els catòlics aprenen que tenen nou papa veient el fum blanc sortir del Vaticà. Els ciutadans no han pogut jutjar i debatre l’estructura institucional del país que és el propi de tota constitució.
        ◦ Els ciutadans solament han pogut opinar mitjançant referèndum per un Sí o un No, sense haver pogut intervenir directament o indirectament mitjançant una assemblea constituent elegida democràticament a tal efecte per circumscripció nacional.
        ◦ El text de la Constitució en el seu Títol IX (de la reforma constitucional) acaba de “blindar” el sistema:
            ▪ La iniciativa de reforma de la Constitució correspon als Coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General.
            ▪ La reforma requereix l’aprovació del Consell General per una majoria de les dues terceres parts dels membres de la cambra.
            ▪ I finalment... superats tots aquests “filtres”: el Poble pot acceptar o rebutjar la proposta de reforma per referèndum de ratificació.
            ▪ Observàrem que en el procés constitucional el Poble no ha pogut, en el passat, elegir una assemblea constituent per redactar la Constitució, ni pot actualment demanar una reforma constitucional mitjançant la llei reguladora de la iniciativa popular.

    2. Un sistema electoral legislatiu que reserva la meitat dels escons elegits a raó d’un nombre igual per cada una de les set parròquies. Afavoreix els partits dominants capaços d’implantar-se localment, amb una base majoritàriament constituïda de personalitats representant el poder econòmic local o nacional, i amb capacitat d’exercir una forta pressió social sobre l’electorat.

    3. Una llei reguladora de la iniciativa legislativa popular exageradament restrictiva, amb relació als altres països, ja que requereix el 10% del cens electoral per poder dipositar una proposició de llei. A més, Sindicatura s’ha de pronunciar de manera motivada sobre l’adequació de la proposició de llei per ser admesa a tràmit. I finalment per acabar de silenciar el Poble, aquesta llei en l’article 2 exclou tota proposta relativa a la reforma de la Constitució. Una vegada més, les condicions fixades pel legislador marquen clarament la seva voluntat de “blindar” el sistema.

    4. La llei qualificada de la nacionalitat que limita abusivament l’accés a la nacionalitat als immigrants que han àmpliament contribuït al desenvolupament del país (20 anys de residència principal i permanent i 10 anys pels joves que han cursat l’escolaritat obligatòria a Andorra).

    5. La manca de regulació del lliure mercat deixant lliure curs a un liberalisme desenfrenat, malmetent el medi ambient i reforçant les jerarquies opressives, augmentant el control social i econòmic, la pressió social que se’n deriva, la desigualtat, la pobresa i la precarietat.

    6. El debilitament del polític que es redueix a una gestió tècnica, sovint guiada per interessos particulars i que no aporta cap visió a llarg termini, cap projecte de societat, cap projecte col·lectiu que sobrepassa l’individu per abraçar una visió global estructurada pels valors de Solidaritat i Justícia.

    7. Una fiscalitat totalment injusta que no contempla la progressivitat de l’impost generalment en vigor a les societats avançades (com més guanyes, més el percentatge de tributació és elevat). D’altra part, la casi totalitat de les plusvàlues financeres no tributen. Aquests són dos exemples, se’n podria citar d’altres que permeten als posseïdors de les rendes altes de minimitzar la seva tributació.