Aquest any celebrem el trentè aniversari de la Constitució, el text que ha bastit la nostra estructura com a estat modern des del 1993 i ha permès que desenvolupéssim un corpus normatiu que ha regit la nostra vida en molts aspectes.

La Constitució, adoptada per àmplia majoria, va ser un treball intens on totes les parts varen saber trobar els encaixos suficients que van permetre el seu redactat final i que hem d’entendre, aquí i ara, com el fruit d’anys de debat i de recerca, amb participació d’amplis sectors de la ciutadania que va cloure amb un èxit col·lectiu.

De la Constitució se n’han desprès múltiples iniciatives legislatives que han refermat el Principat d’Andorra com a un estat independent, de dret, democràtic i social, tal i com trobem explícitament citat en l’article 1 del Títol I. Aquests són, doncs, els eixos principals que han d’inspirar tota acció política. Des de la seva entrada en vigor, totes aquelles persones que han exercit responsabilitats de gestió de les estructures públiques s’han esforçat en desplegar-ne els seus apartats i l’han tingut com a guia bàsica en el seu treball quotidià.

Com bé sabeu, aquest aniversari coincideix amb la convocatòria electoral per a la propera legislatura, i des d’aquí voldria apel·lar a l’esperit amb el qual es va treballar la Carta Magna per assolir aquella generositat i voluntat de superar les dificultats que va prevaldre en tots els participants en el procés de redacció. Igual que aquell fou un moment històric per al nostre país, ara ens trobem també en una cruïlla de camins on aquelles fites haurien de ser reproduïdes per aquells que esdevinguin membres del Consell General si volem conservar tot allò que el Títol II, dedicat als drets i a les llibertats implica per a la creació d’una comunitat cohesionada i participativa.

“És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sol i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna"

Em permeto citar l’article 31 que de manera clara i inequívoca ens assenyala el camí que hem de seguir per donar resposta a alguns dels reptes més punyents que tindrem en els propers anys: “És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sol i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri, ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones”

Amb aquestes paraules, i pel fet de ser la meva darrera salutació com a síndica general, vull remarcar que el meu compromís amb els ciutadans i les ciutadanes del nostre país sempre ha estat per aconseguir un desenvolupament sostenible en benefici d’aquells que hi som i dels que vindran.

Si el 1993 vam aconseguir un pacte per desenvolupar un magnífic marc institucional que ens ha permès caminar durant aquests trenta anys, ara ens correspon assolir-ne un de nou per a una societat encara més cohesionada i conscient que els recursos són finits i que ens correspon a tots vetllar per la seva bona distribució. Les generacions futures ens ho reclamen.