El sondeig de l’Observatori del primer semestre del 2025 ens ha donat accés a informació preocupant sobre la salut mental de la població. Les respostes sobre aquest tema de la mostra de persones enquestades indiquen que el 32,6% presenten indicis d’ansietat segons el test de Goldberg (quatre símptomes o més), un 21,2% per sobre del 2021, i un 37% presenten dos o més indicis de depressió, malaltia que també va en augment.

La ministra de Salut destacava en una compareixença que l’atenció psicològica amb cobertura de la CASS ha estat de prop de 1.400 persones −la majoria, dones adultes− i més de 8.000 visites. També és significatiu, si hi apliquem la perspectiva de gènere, que el 66% dels usuaris dels actes mèdics de psicologia siguin dones, i caldria analitzar-ne els factors per determinar si pateixen més sovint situacions de precarietat. Però les sessions cobertes per pacient només són deu, ampliables a cinc més, i les famílies de joves amb problemes d’addicció, per exemple, alerten que amb quinze no n’hi ha ni per començar. Podem deduir que si parlem d’ansietat o depressió, que sovint van lligades a trastorns d’addicció, tampoc no n’hi ha prou.

“Crida l’atenció que les associacions hagin d’assumir tot el protagonisme en l’acompanyament a les persones afectades i les famílies, o que no es considerin del tot informades sobre l’aplicació del Pla integral de salut mental, com fa poc va manifestar la secretària de Projecte Vida”

El president del Partit Socialdemòcrata i conseller general, Pere Baró, assenyalava com a principal responsable en una roda de premsa el partit del Govern i la majoria parlamentària, Demòcrates per Andorra. A part de destinar més recursos a la salut mental, hauria d’afrontar les causes amb polítiques més clares i valentes per resoldre els problemes principals de la població: l’accés a l’habitatge i els ingressos econòmics. Les dades de l’Observatori també són ben clares en aquest punt: el preu de l’habitatge preocupa el 70% de les persones enquestades, el 73% si es considera com a temàtica agrupada amb els salaris i el cost de la vida, i un 40,4% diu que l’afecta personalment per motius diversos: incertesa sobre la continuïtat del contracte, preocupació per l’augment de preu, impossibilitat d’emancipar-se, etc.

Amb una societat angoixada per la manca d’accés a un bé fonamental, no és estrany que augmenti la simptomatologia de trastorns com l’ansietat i la depressió. Per això crida l’atenció que les associacions hagin d’assumir tot el protagonisme en l’acompanyament a les persones afectades i les famílies, o que no es considerin del tot informades sobre l’aplicació del Pla integral de salut mental, com fa poc va manifestar la secretària de Projecte Vida. I encara és més greu que la ministra de Salut, en una sessió de control al Consell General, insinuï que estan polititzades, perquè demostra que a part de no comunicar-s’hi tampoc no se les pren seriosament.

També en una entrevista, Sandra Cano, presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc (ADJRA), alerta del nombre insuficient de sessions d’atenció psicològica cobertes per la CASS, i explica que hi ha un augment de l’addicció a les pantalles i dels problemes d’assetjament entre els joves. Igualment aprofita, molt encertadament, per posar èmfasi en la prevenció. ADJRA ha dissenyat uns plans de benvinguda per a les famílies i aplica altres formes de treball amb l’entorn de les persones afectades, perquè fins ara ha aconseguit el suport d’una cinquantena de voluntaris. També caldria més voluntat política i recursos públics per afrontar les necessitats de la població.