Els darrers anys Andorra ha experimentat un increment de la població molt significatiu que ha comportat un boom en el sector immobiliari.
Una de les conseqüències que ha generat aquest creixement ha estat l’increment de la construcció i a la vegada l’increment de la demanda de pisos de compra, lloguer, etc.. El mercat immobiliari (construcció, promoció, lloguer,...) ha estat un sector que ha generat confiança, atractiu i diversificació per als inversors però també ha estat un sector que ha generat i continua generant molts llocs de treball, esdevenint una peça clau i indispensable pel creixement de l’economia andorrana.

L'intervencionisme que s’està vivint aquests anys en aquest sector amb els topalls en els preus dels lloguers, les taxes aplicades pels pisos buits, la inseguretat jurídica i la inflació desorbitada que ja estem patint, provoca un rebuig per part dels propietaris a seguir invertint en aquest sector.

“Estem d’acord que tenim un problema en l’oferta de pisos de lloguer assequible, estretament lligat a un creixement demogràfic molt important en els darrers anys, malgrat tot, la solució a aquests reptes que afronta Andorra no hauria de ser en perjudici dels negocis del sector privat”

Com tots els empresaris, el principal objectiu dels propietaris per a continuar invertint en el seu negoci és la rendibilitat i el creixement de la seva empresa, però, ¿com es pot continuar invertint si un dels seus principals objectius sembla que cada vegada serà menor i cada vegada suposarà més riscos i més incerteses per part de l’administració? Una de les variables que també els propietaris estan patint en primera persona és l’ arribada d’aquest nivell d’inflació tan elevat. ¿Com els propietaris poden absorbir les pujades de la llum, energia, neteja, construcció, compliment normatiu, etc...si no les poden repercutir al client final per les limitacions aplicades per govern? Les mesures que govern ha aplicat amb els topalls en els preus dels lloguers no està aconseguint l’efecte desitjat ja que els propietaris estan veient el mercat de l’habitatge com un risc i no com a una negoci rentable i atractiu i desviaran les seves propietats a la venta i les seves inversions a altres sectors menys intervinguts.

Estem d’acord que tenim un problema en l’oferta de pisos de lloguer assequible, estretament lligat a un creixement demogràfic molt important en els darrers anys, malgrat tot, la solució a aquests reptes que afronta Andorra no hauria de ser en perjudici dels negocis del sector privat. Potser les mesures que s’haurien de prendre en aquest context no haurien d’anar enfocades amb l’intervencionisme d’un mercat que per si sol tendeix a autoregular-se tal i com hem pogut veure en d’altres països veïns. Potser les subvencions directes per part de govern, la construcció d’habitatges a preu assequible o les bonificacions fiscals als propietaris, solucions que s’han transmès a govern des de 2009 i que contribueixen a la generació d’aquest tipus d’habitatge, podria ser una via més equilibrada i més acceptada per tothom.