El reconeixement formal d’Andorra com a Estat sobirà per l’ONU ha canviat molt. I tot havia començat amb esperança. La campanya «fem país» s’havia portat quasi d‘una manera eufòrica a tota la població. Això va resultar en una veritable florida de la cultura i l'economia. Però això va ser fa molt temps.

Legislació inflacionària

En els anys següents, una allau de noves lleis es desbordava sobre el país. Sovint aquestes lleis no són molt madures i han de ser millorades innumerables vegades. 

No es realitza una verificació seriosa de la conformitat amb la Constitució. Com a resultat, moltes lleis estan en conflicte directe amb la Constitució. Des d’aleshores, la població s’ha sentit cada vegada més incòmoda amb la política establida.

Un país petit amb un 'Big Government'

L’aparell administratiu, que en el seu moment va ser magre, s’ha convertit en un poderós monstre de la burocràcia. L’administració es percep cada vegada més com un obstacle. Si es diu «Serveis», generalment és impediment i complicació. 

A Andorra, el govern no solament defineix el camp de joc, sinó que també és el jugador dominant en moltes àrees. La població i les empreses són cada vegada més espectadors o auxiliars executius.

Una democràcia sense límits

La importància de la democràcia està sobreestimada. Després de tot, la democràcia representativa és només una dictadura, és a dir, la dictadura de la pretesa majoria. En les últimes eleccions, el govern actual només va rebre el suport de 5.500 persones que corresponen aproximadament a 34,5% de l’electorat, però només el 8,8% del total de la població adulta, que ara governen a unes 80.000 persones.

Però això no és realment important. Molt més important és l’estricta observació dels drets fonamentals proclamats en la Constitució. S’oblida que els drets humans universals indivisibles formen part integrant de la Constitució d’Andorra. Així doncs, els drets humans són directament i immediatament aplicables a Andorra. Per tant, no és necessari signar un conveni. La Constitució és l’única protecció que tenen els ciutadans contra l’Estat.

La retroactivitat

La jerarquia de les normes estableix que una norma superior, com la Constitució, té precedència sobre una norma inferior, com una llei. (Lex superior derogat legi inferiori). En el text de la Constitució, el que està mencionat primer, té precedència sobre el que segueix. L’article 3 és el més important de la Constitució. Per tant, es troba al començament del text legal i té precedència sobre qualsevol article posterior. L’article 3 de la Constitució, com a disposició suprema de l’ordenament jurídic, obliga tots els òrgans del poder públic a respectar la jerarquia de les normes. La prohibició de la retroactivitat, que també figura en l’article 3, prohibeix els efectes adversos de les mesures i lleis durant períodes anteriors a la seva entrada en vigor. Sempre existeix un efecte retroactiu si l’àmbit d’aplicació d’una llei s’estén a situacions que es produeixen abans de la data d’entrada en vigor de la llei.

1. L’aplicació de la Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) i del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) a una urbanització ja enterament realitzada i verificada, com en el cas de la Zona Residencial d’Auvinyà, està en contradicció directa amb l’article 3, paràgraf 2, de la Constitució. - Garantia de la no retroactivitat.

El mencionat article, diu textualment: «La Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia, ..., de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorable, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d'interdicció de tota arbitrarietat.» (nullum tributum sine lege).

Si s’apliquen la LGOTU i el POUP, això pot provocar la pèrdua total de la propietat i l’existència d’alguns propietaris.

2. Els contractes conclosos voluntàriament han de respectar-se, no poden ser posteriorment modificats d’una manera unilateral, també i especialment per les autoritats públiques. Els treballadors del sector públic que estan obligats a ser fidels han de poder confiar en el compliment dels contractes; en cas contrari, la confiança en l’Estat es veurà perjudicada.

Lamentablement, la prohibició de l‘aplicació retroactiva de les noves lleis està rebent cada vegada menys atenció a Andorra, encara que la prohibició és el fonament de qualsevol Estat de Dret. En conseqüència, la seguretat jurídica a Andorra està en caiguda lliure.

La recepta de l'èxit de Suïssa

Contràriament al que molts creuen, la base de la prosperitat de Suïssa és la llibertat individual i no la democràcia plebiscitària. L'estat suís va ser fundat principalment per protegir l’alt valor de la llibertat individual. Un útil dret de veto per als ciutadans protegeix contra despeses, impostos o reglaments innecessaris. Això restringeix els excessos col·lectivistes. Això evita els projectes de prestigi innecessaris i el malgasto dels diners dels contribuents. L’aparell judicial funciona sobre la base dels drets de propietat individuals i de jutges imparcials. Això afavoreix la pau social i la cohesió de la població. Cap majoria pot discriminar a una minoria per aquest motiu, com acudeix avui en dia en el sistema de democràcia il·limitada d’Andorra. I a l'últim, però no per això menys important, Suïssa no és membre de la Unió Europea. Respecte a la competitivitat, Suïssa es troba entre els cinc primers llocs. La llibertat individual és un requisit previ per a la creativitat. Segons l'OMPI, Suïssa és el país més «innovador» del món (INSEAD Cornell WIPO - Global Innovation Index, 2018).

Andorra podria prendre Suïssa com a referència i eliminar les lleis anticonstitucionals. Sempre que el Govern permeti que la gent ho faci lliurement en lloc de regular tot fins a la mort. Andorra s’ha convertit en un país de buròcrata. Durant dècades, Andorra ha estat obsessionada amb atraure a persones i empreses innovadores de l’estranger en lloc de permetre la innovació en el seu propi país.