Estem a tocar esdeveniments importants que marcaran un abans i un després en la història del nostre País. El Cap del Govern d'Andorra, Sr. Xavier Espot ha anunciat la signatura de l’acord d'associació amb la U.E. per al pròxim dia 19 d'octubre; posposant l’opinió dels Andorrans, en referèndum a més tard.

Entre els diferents capítols del document d’associació, voldria comentar algun aspecte, que crec especialment important; en primer lloc, el referent a la lliure circulació de persones, i professionals autònoms, dels països comunitaris; que podrien establir-se a Andorra; i que sens dubte, comporta una competència directa als ja establerts, especialment a petites empreses, comerços i autònoms.

Si més no, s’ha de tenir en compte que l’adaptació dels nou vinguts, està condicionada a l’accés a l’habitatge, sanitat, benestar social, educació, etc. amb una afectació important de la qualitat assistencial dels serveis poden portar-los a situacions límits, en unes àrees que la situació està ja molt tensionada pel creixement exponencial de la població, fet que és una realitat, ja abans de la possible entrada en vigor de l’acord; tot plegat sumat a l’increment de la demanda assistencial en la branca sanitària, incrementada en temporada alta per l’allau del turisme.

El procés, d’associació obligarà també a una reestructuració en profunditat dels serveis administratius de gestió del Govern; no sols per aquest cas, també per l’aplicació en tots els articles de l’acord; per adaptar-se a la legislació i normativa europea, amb el consegüent augment en la despesa pública.

Fent una anàlisi global del redactat del document, fins a on hem pogut tenir coneixement, apreciem un cert desequilibri; serà difícil compensar un mercat de tres-cents milions de consumidors front un de noranta mil.

No és suficient que ens diguin que hi haurà mesures de control i quotes per a la immigració; les nostres fronteres són molt permeables, influint la laxació en els controls, en part per procurar la fluïdesa del trànsit dels que ens visiten, i que pot provocar un descontrol d’entrades il·legals; no oblidem que l’economia dels serveis és molt important en un país turístic com el nostre, que ens aporta un elevat percentatge dels ingressos procedents del turisme. Dit això; i anant cap a l’altra cara de la moneda; el país precisa professionals i mà d’obra qualificada, trobant-se amb dificultats de contractació pel problema de disponibilitat a un habitatge a preus accessibles i sous competitius; en relació a l’entorn d’altres països. Tot plegat, comporta un repte important en l’equilibri de l’aplicació de quotes d’immigració selectiva, tant per part del Govern actual com el que prendrà el relleu en la nova legislatura; situació que implicarà una oferta econòmica atractiva, així com garanties d’habitabilitat. Paral·lelament, també s’ha de tenir en compte, evitar la fuga de talents de casa nostra, amb garanties prou atractives en l’aspecte econòmic, perquè puguin exercir la seva activitat professional a casa nostra. Fent una anàlisi global del redactat del document, fins a on hem pogut tenir coneixement, apreciem un cert desequilibri; serà difícil compensar un mercat de tres-cents milions de consumidors front un de noranta mil. En resum, en pregunto; estan les nostres infraestructures, recursos humans, etc. preparats per un canvi d’aquest nivell? Crec que no, per poder atendre una situació com la que ens ve damunt ens cal planificació i temps, i això crec que ens falta.

Tot plegat i per complicar més la situació, la implantació de nous grans centres comercials, això sense comptar els ja existents a la Seu; més demanda de recursos humans combinada amb un desequilibri que provocarà un excés d’oferta comercial, superior a la demanda.

Concloent; la situació és molt complexa; és evident la mancança de recursos humans en diversos sectors del món laboral; sí que necessitem una immigració, però selectiva, però no volem una immigració desordenada i fora de control.

I no serà l’UE, qui ens solucioni el problema.