Segurament Nicolás García Curiel, autor de ‘Que se mueran los feos’, aquella cançó mexicana coneguda a aquesta part del món per la versió de Loquillo, no hagués pensat mai que dècades després la seva satírica lletra tindria aplicació real a la nostra societat de 2021…

El govern noruec ha decidit aquest mes, des del seu ministeri d’Infància i Família, obligar per llei a anunciants i ‘influencers' a especificar si les fotos publicades són retocades o no, sigui amb filtres o amb Photoshop. Aquesta mesura, que va en línia amb la d’obligar, també, a especificar si una publicació és pagada per una marca, busca frenar la pressió social en torn a la bellesa, una situació que ha crescut de manera alarmant davant la gran quantitat de filtres “d’embelliment” que altera la percepció de la realitat, augmentant, segons els estudis, els trastorns dismòrfics corporals i d’alimentació en les noves generacions, a tal punt que aquest fenomen es conec com dismòrfia d’Snapchat, per la primera xarxa social que va oferir aquesta mena de filtres intel·ligents. La llei no només afectarà a les publicacions d’Instagram o TikTok sinó que, a més a més, regularà la publicitat impresa en premsa i cartelleria exterior.

“Fins ara el model de bellesa podria estar millorat per l’art del fotògraf o del retoc de laboratori, però ara mateix el propi telèfon pot oferir-nos una imatge desitjada i deforme de nosaltres mateixos, al punt tal de veure com persones adultes, aquí mateix a Andorra, utilitzen fotos espantosament retocades als seu propis avatars de Twitter, Instagram i, fins i tot, LinkedIn”

La iniciativa a Noruega te una cara visible: Madeleine Petersen, una model amb més de 90.000 seguidors a Instagram que va néixer amb microtia, un defecte de naixement pel que una orella no acaba de formar-se correctament, característica física que també te Paul Stanley, el cantant de Kiss. Madeleine Petersen ha manifestat que moltes persones es senten insegures amb el seu cos o la seva cara i que, havent lluitat ella mateixa amb dita pressió social, fa una crida als usuaris de les xarxes socials a no fer canvis radicals a les imatges publicades, ja que pot moure a confusió a infants i adolescents que hi puguin veure’s reflectits. Tot I així, dins del sector també han aparegut veus crítiques com ara la d’altra ‘influencer’, Eirin Kristiansen (150 mil seguidors a Instagram), que pensa que els problemes de salut mental són provocats per qüestions més profundes que una foto editada i que una etiqueta no canviarà l’opinió ni l’aspiració de ningú.

A Anglaterra, un estudi del Consell d’investigació Econòmica i Social al 2018 va trobar que la majoria dels menors de 18 anys enquestats van afirmar que les imatges de les xarxes socials afecten extremadament a la seva imatge corporal i que només el 5% no consideraria canviar el seu aspecte amb una dieta o intervenció quirúrgica.

Estómacs plans, llavis més grans, ‘six packs’, obertura entre les cames, pell lluminosa i sense imperfeccions i demés obsessions modernes… No hi ha dubtes de que cada cop és més difícil diferenciar una imatge real d’una retocada i aquesta mesura apunta a que el jovent no es deixi enganyar per una imatge irreal. Tot i així, la disposició deixa un buit: cada cop més ‘influencers’, homes i dones, es fan retocs estètics reals per modificar el seu aspecte.

És un altre costat fosc del món digital. Fins ara el model de bellesa podria estar millorat per l’art del fotògraf o del retoc de laboratori, però ara mateix el propi telèfon pot oferir-nos una imatge desitjada i deforme de nosaltres mateixos, al punt tal de veure com persones adultes, aquí mateix a Andorra, utilitzen fotos espantosament retocades als seu propis avatars de Twitter, Instagram i, fins i tot, LinkedIn.