Ahir les xarxes socials es van omplir de missatges pel Dia Mundial de la Infància. Fotos alegres, frases que convidaven a reflexionar i molta emotivitat compartida. Però avui, quan el dia commemoratiu ha passat i tota necessitat de visibilitat ha disminuït, és quan realment toca mirar què fem cada dia per garantir els drets dels infants a Andorra. I una de les preguntes més importants és: quin país estem construint per als nens i nenes que hi han de néixer?

“Els primers anys de vida són com els fonaments d’una casa: si es construeixen amb cura, tot el que vingui després aguanta millor. I això no és una metàfora graciosa; ho saben mestres, psicòlegs i qualsevol persona que hagi observat de prop la importància del desenvolupament primerenc”

Les dades de natalitat del 2024 ens ofereixen una pista. L’any passat van néixer 501 infants, un 9,4 % més que el 2023. És una bona notícia, però cal contextualitzar-la: malgrat aquest repunt puntual, l’índex de fecunditat continua sent dels més baixos d’Europa, amb estimacions al voltant de 0,84 fills per dona. Això no és un motiu d’alarma, però sí una invitació a pensar amb serenitat què podem fer perquè formar una família a Andorra sigui una decisió menys condicionada i més natural.

I aquí apareix una política clau: la universalització de l’educació de 0 a 3 anys. Andorra disposa d’escoles bressol de qualitat, tant comunals com privades, però l’accés encara depèn de la capacitat econòmica de cada família. Si convertíssim els 0–3 en una etapa garantida de manera pública i universal, faríem un pas important no només per als infants, sinó també per a les famílies que es plantegen tenir fills.

Els primers anys de vida són com els fonaments d’una casa: si es construeixen amb cura, tot el que vingui després aguanta millor. I això no és una metàfora graciosa; ho saben mestres, psicòlegs i qualsevol persona que hagi observat de prop la importància del desenvolupament primerenc. Una etapa universal i gratuïta donaria igualtat d’oportunitats des del primer dia i reforçaria l’eix educatiu del país.

A més, l’educació 0–3 té un altre efecte que les xifres europees confirmen: millora les condicions perquè les famílies es decideixin a tenir fills. No es tracta d’incentius econòmics puntuals, sinó d’oferir certeses. Quan una família sap que podrà conciliar, que tindrà un espai educatiu fiable i accessible i que el primer tram de criança està ben cobert, la decisió de tenir un fill deixa de ser un salt al buit.

Això encaixa amb una idea més àmplia: les polítiques d’infància no són una despesa, sinó una inversió en futur. I no parlem només d’educació. Parlem d’espais públics amables per als infants, de camins escolars segurs com els que s’implementen a parròquies com Andorra la Vella (el Pau i la Laia), d’estabilitat residencial per evitar que les famílies hagin de canviar constantment d’entorn. Parlem de serveis de conciliació que facin compatible la feina amb la vida familiar sense necessitat de treballar per un ens públic. Parlem, en definitiva, d’un país que pensa els infants no com un afegit, sinó com a centre.

En un dia com el d’ahir és fàcil dir que “els infants són el futur”. Però el futur s’escriu amb decisions concretes en el present: fer que la criança sigui més compatible amb la vida, assegurar que tots els nens tinguin el mateix punt de partida i enviar un missatge clar a les famílies que volen créixer a Andorra.

Universalitzar l’educació de 0 a 3 anys seria un d’aquests passos ferms, coherents i beneficiosos tant per als infants com per a la societat. No es tracta d’alarmar-se per les dades, sinó d’entendre-les amb intel·ligència i d’actuar amb visió de país.

Ahir vam fer publicacions a xarxes socials. Avui toca fer polítiques. I aquest és, segurament, el millor regal que li podem fer als infants d’Andorra.