Des de fa un temps i, sobretot, des de les últimes eleccions generals, ha sortit a la primera plana el greu problema de l’habitatge que no solament afecta aquest país, sinó també a altres països del nostre entorn.

El Govern s’ha trobat amb un problema de cop, semblant, en certa manera, com va ocórrer amb la pandèmia. Tant el Govern, a través del ministeri que dirigeix la senyora Conxita Marsol, com els comuns s’han posat les piles i han fet inversions per reconvertir i rehabilitar edificis en habitatges socials a preus assequibles i regulacions en els preus màxims de lloguer. Però, tot i això, el problema que ens troben no es pot solucionar, ni a curt ni a mitjà termini, si no es fa un pla nacional per l’habitatge (PNH), tenint en compte, a més, que estén pràcticament a les portes de què, finalment, tiri endavant el controvertit acord d’associació amb la Unió Europea, el que pot comportar, possiblement, un agreujament d’aquest problema i de l’especulació immobiliària.

Aquest PNH s’hauria de redactar a través d’una taula que, a més dels ministeris corresponents, estiguessin inclosos els comuns, Partits polítics amb representació al Consell General, organitzacions empresarials, professionals, sindicals i representants d’associacions de propietaris, llogaters i experts en urbanisme.

La taula del PNH, hauria de començar la seva feina partint d’uns punts o bases mínimes que, des del meu punt de vista i tenint en compte les característiques socioeconòmiques del país, serien les següents:

.-Creació un Registre de la Propietat únic i públic, on s’hauria d’inscriure, obligatòriament, totes les propietats del país.

.-Establir un nombre màxim de propietats que pot adquirir un estranger no resident, sigui persona física o jurídica.

.-Establir un percentatge màxim de segones residències que es poden tindre en cada Comú respecte al seu nombre total d’habitatges.

.-Establir una alçada màxima de tots els edificis de nova construcció en l’àmbit nacional, no sols ament per una qüestió estètica sinó també per temes de seguretat, sostenibilitat i economia que comporten aquest tipus d’edificació.

.-Establir un impost especial temporal sobre els beneficis de les empreses dedicades al sector de turisme i lleure (incloent-hi les empreses dedicades al món digital, radicades o no al país sempre que ofereixin serveis dintre del territori d’Andorra), tenint en compte factors com el nombre de treballadors temporals que contracten, beneficis abans d’impostos, etc., per finançar la construcció d’habitatge de lloguer social, residencies per estudiants i sociosanitàries, restauració i rehabilitació d’edificis per lloguer, etc., gestionades per una empresa publicoprivada.

.-Establir les bases d’una nova regulació de la Llei d’arrendaments urbans d’habitatges i locals de negoci amb terminis, mínims, de duració dels contractes de set i deu anys respectivament.

.-Establir, com a mínim, una moratòria de tres anys per la concessió de llicències per apartaments turístics i redactar una llei per aquest tipus d’allotjaments.

.-Crea, temporalment, una borsa d’habitatges de lloguer social amb subvencions per la rehabilitació dels habitatges i garantint als propietaris, persones físiques, el cobrament del lloguer, per un termini mínim de cessió de set anys.

.-Prohibir la transmissió pel qualsevol títol, excepte per causa de mort i incloent la transmissió d’accions o participacions de societats mercantils, d’habitatges de nova construcció abans de set anys a comptar des de la seva adquisició a les persones físiques no residents, les jurídiques estrangeres i les de nacionalitat andorrana que tinguin menys de dues persones assalariades i amb una antiguitat mínima, mitjana, d’un any.

Si no es prenen mides urgents en aquest sentit, l’efecte centrifugador de l’especulació provocarà que molta gent jove, de la tercera edat i la capa social més desafavorida de la societat andorrana, tant nacionals com estrangers legalment residents, hagin de marxar del país per falta de poder adquisitiu per poder accedir a un habitatge que garanteix tant l’estat social, com la pau social, la protecció de la família, la utilització racional del sol i el dret a gaudir d’un habitatge digne que proclama als articles 1.1, 4, 13.2, 31 i 33 de la Constitució d’Andorra.