Per Horaci DOS
“Quan els que manen perden la vergonya, els que obeeixen perden el respecte” [Cardenal de Retz (1613 – 1679), polític i memorialista francès.]
La metonímia es una figura retòrica que consisteix en designar una cosa o idea amb el nom d’una altra amb la que té una relació de dependència o causalitat (causa - efecte, contenidor - contingut, autor - obra, símbol - significat…).
El superàvit és una diferència favorable o positiva entre els ingressos i les despeses, durant un període de temps, o per ser més clars, quan els ingressos són superiors a les despeses en un espai de temps.
Fa uns dies, es publicava una notícia a diferents mitjans de comunicació, amb els següents titulars:
- Superàvit per posar punt final "a la situació enquistada" dels últims 15 anys / Ara
- Els beneficis d’Andorra Telecom permeten tancar amb superàvit / El Periòdic d’Andorra
- El Govern tanca l’exercici 2016 amb un superàvit de 22,6 milions d’euros / Bon dia
- El Govern tanca el 2016 amb 22,6 milions de superàvit després de dos anys en negatiu / RTVA
- El Govern d'Andorra tanca l'exercici 2016 amb un superàvit de més de 22 milions d'euros / Radio Seu
- El Govern tanca el 2016 amb superàvit de 22,6 milions d'euros / Diari d’Andorra
Una molt bona notícia en la qual, si s’hi s’aprofundeix, resulta que no és ni tan bona ni tan espectacular com els titulars deixarien entreveure, i que ofereix aspectes de preocupació.
El primer que sobta és que aquest fantàstic superàvit no hagi servit per reduir el deute, si no que l’ha incrementat en 26 milions d’euros i queda estructurat com segueix:
deute
Resulta curiós.
Si es miren els comptes de l’Administració Central:
comptes
Efectivament, hi ha superàvit al 2016. Però no és el que pregona l’Administració Central: és un 66% inferior.
La xifra de superàvit publicitada per l’Administració Central és la diferència entre el resultat de l’exercici 2016 en relació al resultat de l’exercici 2015. Són els 22 milions d’euros pregonats, de -14 milions d’euros de resultat de l’any 2015 fins als 7 milions d’euros del resultat de l’any 2016.
Les despeses s’han incrementat en 27,3 milions d’euros, el 6,8% superior a les de l’any 2015:
despeses
A l’any 2016 hi ha hagut un canvi de criteri de comptabilització de les transferències als comuns, ara són Despeses Operatives, fins al 2015 eren Despeses de Capital. Això, que aparentment no suposa un major problema, té una repercussió important, per que la Despesa Corrent representa ara el 90% dels ingressos de l’Administració Central, i amb el 10% restant les ha de dedicar a les inversions i a amortitzar el deute, i això resulta... impossible. L’augment dels impostos sembla inevitable.
Per fer front a l’augment de la despesa de 27 milions d’euros s’ha hagut de recórrer a buscar ingressos com sigui, i el resultat ha estat:
ingressos
Augmenten la recaptació d’impostos, i sobretot, el que salva els comptes de l’Administració Central, són els dividends cobrats de l’operador de telecomunicacions, el 100% dels resultats de l’exercici 2015:
dividends
És a dir, els 12,8 milions d’euros cobrats de més el 2016 com a dividends de l’operador de telecomunicacions, ha servit perquè l’Administració Central pugui tenir un superàvit de 7,4 milions d’euros. Sense aquest augment, el resultat hagués estat un dèficit de 5,8 milions d’euros.
El que és molt preocupant, és que l’augment dels ingressos fiscals ( 11% en dos anys, 36 milions d’euros més) i dels dividends de l’operador de telecomunicacions (un 340% en dos anys, 25 milions d’euros més) solament han servit per gastar més (un increment del 14,4%, 54,5 milions d’euros més en dos anys) i no han servit per amortitzar el deute, que no ha parat de créixer.
On és el límit? On es la sostenibilitat d’aquest model de l’Administració Central? Hi ha model?
I com quadrarà l’Administració Central els comptes de l’any 2017? Amb més impostos i amb els dividends d’Andorra Telecom corresponents al 100% dels beneficis del 2016 i una emissió de deute sobre els drets dels futurs dividends de l’exercici 2017? I per assegurar aquests dividends, hauran d’apujar les tarifes de telefonia? I si no és suficient? Aleshores l’Administració Central haurà de buscar un nou botí, una nova víctima. Potser el Fons de Reserva de la Branca de Jubilació de la CASS i modificar la llei perquè pugui invertir en deute públic?
El que necessita el país es algú que faci front i resolgui la situació actual, que no utilitzi recursos literaris com la metonímia, o recorri al maquillatge de comptes. I que després utilitzi els mitjans de comunicació per, com es diria de forma col·loquial, ‘intentar vendre la moto’.
Algú s’atreveix a comprar-la?
“Un got mig buit de vi és també un got mig ple de vi, però una mentida a mitges, de cap manera és una mitja veritat”. [Jean Cocteau (1889 – 1963) Escriptor, pintor, coreògraf.]
Comentaris