La marxa d’ ‘El Rubius’ a Andorra ha generat un debat que ha omplert les hores de televisió ¿Es Andorra un paradís fiscal? Per desgràcia he vist com molts periodistes i tertulians, inclòs algun polític va fer la broma de cantar “España limita al Norte con un paraíso fiscal”.

He de reconèixer que em fan vergonya. Des de molt menut he visitat cada any el vostre meravellós país i cada vegada tinc més clar que el meu futur passa per viure allà. ¿Pels impostos? ¿Per pagar menys? Tot el contrari per la qualitat de vida, i sobretot per les seues gents. Cada cop que vaig a Andorra no estic com a casa, estic a ma casa.

Soc titulat en Gestió i Administració Pública, i m’he parat a plantejar si realment el vostre país es com diuen un paradís fiscal, i les dades apunten a que no, no hi ha secret bancari, es a dir hi ha intercanvi d’informació amb la hisenda espanyola, i els diferents governs han treballat de valent per a ficar-se al dia de les seues obligacions. Si mirem el delicte fiscal a Andorra es de 50.000 euros front els 120.000 d’Espanya, i la prescripció és el doble de temps que en territori espanyol.

Podria estar parlant hores i hores dels avantatges de ser resident andorrà però per desgràcia els grans titulars evoquen un passat d’ocultació de patrimonis que en l’actualitat no es així. No m’agradaria acomiadar-me sense abans demanar perdó al poble andorrà per les opinions expressades per molts dels meus compatriotes. Ho sent de veritat. I estic segur que si les fan es des del desconeixement cap al vostre país. Sou un petit país amb el cor molt gran

Als meus coneguts, aquests dies he tractat d’explicar-los de forma més o menys gràfica, com veig la situació.

Mentre que es parla que Andorra es un paradís fiscal, no es parla que Andorra te un 2% d’atur front el 18% d’Espanya, amb tot l’impacte d’ingressos i despeses que du.

Mentre que es parla que Andorra es un paradís fiscal, no es parla que Espanya cada any té un sobrecost en duplicitats administratives de 125.000 milions d’euros. ¿A quants ‘youtubers’ equival aquest sobre cost?

I es que ho hem vist amb la gestió de la pandèmia. Mentre el Govern d’Andorra ajudava als autònoms que havien de tancar els seus negocis amb un mínim de 1.083 euros, el govern espanyol aportava 426 euros. Això sí, en molts casos aquests autònoms havien de pagar la corresponent quota a la Seguretat Social.

I molts em pregunten que d’on surten els diners, i els ho explico amb un exemple clar. Mentre a Andorra baixen un 20% els sous polítics i derivats, els parlamentaris espanyols, han continuat ingressant  en els seus comptes corrents, la part de dietes per anar a Madrid, estant en la majoria dels casos teletreballant.

Altra de les coses que estan ressonant aquests dies es la famosa frase de “estais robando el dinero a la sanidad y educación”. Anem a analitzar-ho

No entraré al travallengua que implica enumerar les reformes i contrareformes de les lleis educatives, LOE, LOGSE, LOMQE, LOMOE, en fi, Espanya necessita un pacte per tenir una educació clara les pròximes generacions, però cada partit al govern vol marcar la seva ideologia. Anem als números: Espanya inverteix el 9,97% del PIB en Educació front al 19,3% d’Andorra. Un model on la llibertat dels pares està garantida i poden elegir a quina escola duen als seus fills, espanyola, francesa o andorrana i tot de franc, una escola pública i de qualitat, cada nen ix en quatre idiomes (català, francès, espanyol i anglès) i moltes vegades també amb portuguès per la gran colònia lusa al terme andorrà

Anem a Sanitat: 1754 euros per persona gasta Espanya en sanitat front als  1690 d’inversió andorrana per persona, sistema de salut que la prestigiosa revista Lancet, ha col·locat com a número 1 del rànquing mundial.

Podria estar parlant hores i hores dels avantatges de ser resident andorrà (nul índex de criminalitat, fibra a tot el país, qualitat de vida) però per desgràcia els grans titulars evoquen un passat d’ocultació de patrimonis que en l’actualitat no es així.

No m’agradaria acomiadar-me sense abans demanar perdó al poble andorrà per les opinions expressades per molts dels meus compatriotes. Ho sent de veritat. I estic segur que si les fan es des del desconeixement cap al vostre país. Sou un petit país amb el cor molt gran.