La teoria del reportatge neutral troba la seva base en la doctrina jurisprudencial nord-americana denominada “Neutral reportage doctrine”, iniciada amb el cas “New York Times vs. Sullivan”, procés judicial tramitat davant de la Cort Suprema dels Estats Units l’any 1964. Aquesta doctrina parteix de la base d’estimar que si un article periodístic recull dades o opinions, sense expressar o fer cap valoració, el dret a la informació no pot ser limitat al·legant una suposada infracció a l’honor. En el cas citat, el Tribunal Suprem dels Estats Units expandeix l’abast de la llibertat d’expressió en un cas d’un funcionari públic que va demandar per difamació a aquest mitjà de comunicació. El citat tribunal va determinar que no és suficient provar que la declaració és falsa per poder obtenir una indemnització de danys. A partir de llavors, als funcionaris públics deuen provar que la publicació del mitjà de comunicació va actuar amb “real malícia”, per poder obtenir una indemnització de danys en una demanda judicial per difamació, i va definir la “real malícia” com aquella informació que es publica amb coneixement de què la informació és falsa o de forma irresponsable ignora si la informació és falsa o no. Si l’agent no aconsegueix provar malícia real, llavors la publicació periodística manté el seu privilegi en virtut de la llibertat d’expressió, i, encara més, no se li pot condemnar a indemnitzar per danys com a resultat d’un delicte d’injúries o calúmnies.

A Europa ha estat proclamada aquesta teoria del “reportatge neutral” pel Tribunal Europeu de Drets Humans en dues sentències de 1986, casos “Handyside vs. Regne Unit” i “Lingers vs. Àustria”.

“No equival a una exactitud total, sinó que es correspon amb el deure de l’informador de contrastar, prèviament, la notícia mitjançant fonts objectives, fiables, identificables i susceptibles de contrastar i que aportin dades conduents a què l’informador arribi a conclusions semblants a les que podria arribar qualsevol lector”

El Tribunal Constitucional espanyol, en una sentència de l’any 2006 va declarar que, perquè pugui parlar-se de reportatge neutral, han de concórrer els següents requisits: 1) L’objecte de la notícia ha de trobar-se constituït per declaracions que imputen fets lesius de l’honor, però que han de ser per si mateixes, això és, com tals declaracions, notícia, i han de posar-se en boca de persones determinades responsables d’aquestes. D’aquí s’exclou el reportatge neutral quan no es pot determinar qui va fer tals manifestacions. 2) El mitjà informatiu ha de ser simple transmissor de tals declaracions, limitant-se a narrar-les sense alterar la importància que tinguin en el conjunt de la notícia, de manera que sí es reelabora la notícia no existeix reportatge neutral.

En definitiva, el dret a la llibertat d’informació preval, segons la doctrina científica i jurisprudència majoritària dels països del nostre entorn, si en un determinat cas pugui mantenir-se la preeminència de la qual gaudeix, en abstracte, la llibertat d’informació, es requereix que, la informació comunicada sigui veraç. Que no equival a una exactitud total, sinó que es correspon amb el deure de l’informador de contrastar, prèviament, la notícia mitjançant fonts objectives, fiables, identificables i susceptibles de contrastar i que aportin dades conduents a què l’informador arribi a conclusions semblants a les que podria arribar qualsevol lector mitjà a partir de les mateixes dades. Que vingui referida a un assumpte d’interès general, per la matèria, per raó de les persones o per les dues coses. I que en la seva exposició pública no es faci ús d’expressions inequívocament injurioses o vexatòries.

Per acabar, la divulgació de dades personals en assumptes de rellevància penal, que és indubtable l’interès públic de la informació, per exemple, amb relació a condemnes penals per maltractaments en l’àmbit familiar, ja que en aquests casos podria haver-hi un conflicte entre la llibertat d’informació i el dret a l’honor i la intimitat per la difusió del contingut d’una sentència penal condemnatòria per maltractament familiar. En aquests casos, la jurisprudència espanyola, s’ha referit “al reportatge neutral o informació neutral”, per fer valer el dret a la informació per damunt del dret a l’honor i a la intimitat, amb els requisits abans citats.