Mort el secret bancari, DA crea el secret biològic

nomen

Eusebi Nomen Calvet

Doctor en Ciències empresarials, enginyer agrícola i ex-conseller general

Comentaris

Recorda aquells temps quan els clients de la banca andorrana podien fer ‘experiments’ financers a Andorra sense haver de donar gaires explicacions a ningú i sense organismes de control dins d’Andorra? Parlàvem del secret bancari. Un secret que era molt atractiu per a molts estrangers que venien a Andorra a fer els ‘experiments’ que no podien fer a casa seva pels motius que fossin. Recorda allò que deien les nostres autoritats... que Andorra era petita, que no podia tenir tots els sistemes i organismes de control existents a altres països, que tampoc feien falta, que ens coneixem tots, que no passa rés... I anàvem fent.

Les empreses que fan recerca biològica amb agents patògens de risc han d’explicar a les autoritats de control del seu país tots els detalls de la recerca o assajos que volen fer i s’han de sotmetre a un estricte i constant control. Un control que pot ser incòmode per a l’empresa que vol tenir les seves activitats sota secret. Sembla que el nostre Govern vol obrir una línia de secret biològic, obrint Andorra a activitats de recerca biològica que, materialment, no podran estar sota el control al que haurien d’estar , per exemple, a Espanya.

Analitzem quina normativa hauria de complir Grifols o qualsevol altra empresa per obrir i, sobretot, per operar a Espanya un laboratori de nivell de contenció biològica 3 NCB3, per fer experiments o assajos amb agents biològics del grup de risc 3 GR3 i per fer assajos in-vivo, amb animals mamífers.

1- El laboratori hauria de disposar d’un Reglament de funcionament i d’un Pla d’emergències homologats.

Andorra no disposa de cap normativa que reguli com ha de ser aquest Reglament de funcionament ni com ha de ser el Pla d’emergències. De fet Govern no ha estat capaç de confirmar que els nostres serveis d’emergències disposin a dia d’avui de la normativa i dels equipaments de protecció biològica per actuar en cas d’una emergència biològica de nivell 3 en un laboratori amb 65 treballadors i a tocar d’un nucli urbà.

“Andorra no disposa de cap normativa en aquesta matèria ni disposa de cap organisme preparat per controlar el seu compliment. Per tant, arreu del món on hi ha laboratoris de nivell 3 de risc hi ha procediments i organismes de control per mantenir el risc a nivells assumibles. A Andorra no els tenim. La meva opinió és que tampoc disposem dels recursos per pagar-ho”

2- La legislació espanyola disposa, a més, d’una amplia normativa que regula les autoritzacions prèvies, específiques per a cada  operació de utilització,  producció i transport d’agents biològics de nivell 3 de risc i per a les instal·lacions on es realitzin aquestes operacions.

L’objectiu d’aquesta estricta normativa aplicable a Espanya és clara: reduir el risc biològic fins a nivells assumibles.

Però Andorra no disposa de cap normativa en aquesta matèria ni disposa de cap organisme preparat per controlar el seu compliment. Per tant, arreu del món on hi ha laboratoris de nivell 3 de risc hi ha procediments i organismes de control per mantenir el risc a nivells assumibles. A Andorra no els tenim. La meva opinió és que tampoc disposem dels recursos per pagar-ho.

Per entendre la complexitat que comporten i els pressupostos que requereixen poso com exemple alguns dels procediments i sol·licituds que un laboratori de nivell 3 ha de gestionar a Espanya:

a) En primer lloc, la sol·licitud  per què un organisme públic avaluï el nivell de risc de l’activitat que es vol fer. A Espanya no seria Grifols, sinó un organisme públic qui determina el nivell de risc de cada activitat i les eines i procediments de control de risc a aplicar. Aquestes sol·licituds s’han de presentar davant de la Comisión de Bioseguridad del Centro Nacional de Biotecnología (CNB) del CSIC, per a cada projecte de recerca o activitats d’assajos que impliquin activitats amb qualsevol material biològic que presenti algun tipus de risc per al personal, per al medi ambient o per als ciutadans.

Son unes sol·licituds complexes que s’han de presentar amb temps suficient a través del Servicio de Bioseguridad davant de la Comisión de Bioseguridad del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC. Mareja la quantitat d’organismes desplegats per tenir la corresponent bateria de controls i la quantitat de personal de l’Estat altament qualificat necessària. A Andorra no tenim Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ni tenim el seu personal altament qualificat. A Andorra no tenim Centro Nacional de Biotecnología, no tenim Comisión de Bioseguridad, ni tenim Servicio de Bioseguridad.  Ni tenim recursos materials, financers ni humans per crear-los.

El responsable d’un laboratori a Espanya, ha d’adjuntar a la sol·licitud la seva avaluació de risc i aportar tota la informació de la que disposa sobre l’assaig a fer i tota la informació bibliogràfica o interna.

Desconec si el laboratori d’Ordino treballarà també amb organismes modificats genèticament OMG. Però si fos el cas, els mecanismes de control a Espanya som encara més rigorosos.

b) Si l’experimentació implica assajos in-vivo, amb animals l’investigador principal del projecte de recerca en un laboratori a Espanya hauria de presentar una sol·licitud davant del Comité Ético en Experimentación Animal del Centro Nacional de BIotecnología del CSIC. Andorra no disposa de centre nacional de biotecnologia ni disposa d’un comitè ètic en experimentació animal ni disposa del personal altament qualificat que requereixen aquestes institucions publiques.

c) Donat que el laboratori d’immunologia d’Ordino realitzarà activitats de utilització, producció o emmagatzemant de mostres o dades d’origen humà, d’animals d’experimentació i d’agents patògens, si el laboratori estigués a Espanya, per a cada projecte caldria una autorització prèvia del Subcomité de Bioética del CSIC. Organisme que tampoc existeix a Andorra.

d) Si el laboratori estigués a Espanya, en cas de qualsevol accident, incident , infecció o contagi la Comisión de Bioseguridad disposa del personal i dels procediments per actuar immediatament i fer la corresponent re-avaluació de risc.

ImatgeEnganxada 1

3- Un cop aconseguides aquestes autoritzacions prèvies, per a cada projecte de recerca, si el laboratori estigués a Espanya hauria de complir amb unes exigències addicionals. Entre les que podem revisar les següents per al cas d’activitats de nivell 3 de risc:

a) Informació  amb una antelació de 30 dies a les autoritats laborals de l’inici de la utilització d’agents biològics de grup de risc 3.

b) Informació a les autoritats sanitàries de les avaluacions de risc i lliurament de tota la informació que requereixin les autoritats sanitàries.

4- Un cop realitzades totes aquestes sol·licituds i informacions prèvies per a cada projecte de recerca o activitat d’assajos, si el laboratori estigués a Espanya, i en el cas que obtingui totes les aprovacions, la Comisión de Bioseguridad informaria al laboratori sobre les condicions d’execució específiques per al projecte concret. Aleshores s’entra en tota la normativa específica de les instal·lacions i del personal, quedant tot  sotmès a un estricte control i supervisió constant.

“Seria una temeritat per Andorra obrir la porta al secret biològic. És a dir, permetre activitats de recerca i assajos de GR3 sense disposar dels mecanismes de control i seguretat similars als aplicats a Espanya, com a mínim, amb similars institucions i equips humans altament preparats”

Crec que Andorra no té capacitat per crear totes aquestes institucions de control i ni per contractar tot el personal altament qualificat que es requereix. Seria inviable crear aquesta estructura per controlar el laboratori d’Ordino.

De fet, crec que seria tan inviable com hauria de ser, al meu entendre, autoritzar el laboratori d’Ordino sense tenir aquests mecanismes de controls i seguretat.

La meva opinió és que seria una temeritat per Andorra obrir la porta al secret biològic. És a dir, permetre activitats de recerca i assajos de GR3 sense disposar dels mecanismes de control i seguretat similars als aplicats a Espanya, com a mínim, amb similars institucions i equips humans altament preparats.

Entenc que per qualsevol empresa de recerca biològica sigui atractiva la idea d’una localització en la que pugui treballar mantenint un gelós secret sobre les recerques que vol fer, sense haver de donar explicacions a tercers. Però quan la obligació de publicitat és per controlar un risc biològic, crec que és temerari defugir la protecció dels mecanismes de control i seguretat fets per organismes competents. I em sembla tan temerari per part de Govern si s’atreveix a obrir el secret biològic com per part de qualsevol empresa cotitzada a borsa que es plantegi posar un laboratori de nivell GR3 a un país sense sòlids organismes de control, sense personal de l’administració amb la alta formació necessària i, a sobre, fent la maniobra de posar al Govern com soci estratègic de l’activitat.

És una opinió i desitjo de tot cor que Govern pugui desmentir les meves hipòtesis.

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.