Ni sabatilles propulsores, ni cotxes voladors. El futur era això, cares tapades, comandes per WhatsApp en els bars i cartes en codi QR als restaurants, cases totalment asèptiques, gel hidroalcohòlic a dojo, i cues fins i tot per comprar un llonguet. Sabó a les mans i incertesa a la mirada. A l'entrada del supermercat, dubto entre comprar bronzejador o paper higiènic, que ja no sé si preparar-me per un altre estiu o per un altre apocalipsi.

En aquests mesos on no hi haurà fotos de Cancún a Instagram pot passar qualsevol cosa. Una d'elles és que estigui perdent punts, i el respecte dels meus conciutadans. Abans de la pandèmia l'acudit fàcil era el de l'ós bru. La 'nova normalitat' m'ha convertit en gos bru. S'ha posat de moda batejar els quissos amb el meu nom i començo a estar fart de tombar-me pensant que em criden a mi i no a un gos. Fa algunes setmanes davant de l'església de Sant Esteve a Andorra la Vella, un pare em va haver d'explicar que li havien posat Bru al gos pel color del pèl.

El confinament ha provocat un trasbals enorme. A la meva edat provecta no sóc ós, ni rei emèrit:; m'han destronat el reguetón, els anys i la meva filla, que em mira avergonyida cada cop que intento ballar, cosa que no faig des d'aquell temps immemorial de 'Paquito chocolatero'. Intento mantenir un aire modern i dinàmic. Em poso una samarreta d'AC/DC i un veí em pregunta si vol dir abans del confinament i després del confinament. No sé que té d'estrany que vagi xiulant 'Highway to Hell' vestit de rocker si hi ha homes de la meva edat amb samarretes dels Simpson o nadons amb una dels Ramones. Hey! Ho! Let's go!. 

Una samarreta amb missatge té data de caducitat. La veus, et fa gràcia, la compres, te la poses i la portes orgullós com un paó blau, sentint que està marcant la diferència, subratllant la teva identitat. Però, de sobte, ja no t'agrada, que el que avui és tendència demà és ruqueria. Total, cada tarda acabo amb la samarreta xopa a causa d'una tempesta. Entre ós i gos, prefereixo ser Mr. Samarreta Mullada.