El passat divendres es va celebrar el dia de la nostra Policia, un dia que serveix per a tota la ciutadania, però també per als polítics per recordar la feina que fan els nostres cossos especials. En aquest cas, parlem de la nostra Policia, però també és vàlid per la resta de cossos especials, ja que, les bones paraules, i dir que es pensa en ells, és bastant més fàcil que els fets i les accions que així ho demostren. 

M’explico:

“Per a Demòcrates i els seus Governs -com per a la dreta andorrana i la d’arreu del món- la funció pública és més una despesa, que no pas una inversió”

En aquests actes, des de Govern repeteixen discurs rere discurs, del cos especial que sigui, que des de l’executiu se’ls té en compte i que any rere any les millores existeixen i que continuen treballant per fer-ho. La realitat, però, és ben diferent, ja que mentre des de l’executiu es diu una cosa, els cossos especials reclamen una millora de les condicions tant de treball com salarials. I aquí és, on sembla que mentre les paraules són unes, els fets són bastant diferents. Per a Demòcrates per Andorra i els seus Governs -com per a la dreta andorrana i la d’arreu del món- la funció pública és més una despesa, que no pas una inversió. Per nosaltres, el Partit Socialdemòcrata, la funció pública és i ha de ser la base de la nostra democràcia, ja que no deixen de ser els garants del bon funcionament del nostre sistema.

Demòcrates per Andorra, però, durant aquests dotze anys dels seus respectius governs, han fet de la nostra funció pública una eina de col·locació d’amics i coneguts. Una caixa de regals que després es retornen amb vots, mentre que els treballadors públics preparats i que han entrat amb els seus esforços, es veuen cada vegada més apartats i amb condicions cada vegada menys atractives, això, provoca que el sector privat sigui molt més atractiu i perdem la qualitat dels nostres funcionaris i dels nostres cossos especials.

Cal, doncs, deixar-se de paraules boniques i ben sonants i posar-se a treballar perquè els nostres cossos especials en particular, i els nostres funcionaris en general, es trobin condicions òptimes per a poder fer la seva feina.

Resumint: més fets i menys paraules.