El nacionalpopulisme global ja no té frens ni escrúpols. L’aterratge a França del populisme antijudicial al més pur estil Donald Trump, de la mà de Marine Le Pen, no és només una sacsejada per a la República veïna; és un míssil a la línia de flotació d’Andorra.

Després de ser condemnada per segona vegada pel Tribunal d’Apel·lació pel desviament de fons públics dels assistents parlamentaris europeus, Le Pen (RN) va triar el telenotícies de TF1 per anunciar el seu recurs de cassació i, alhora, la seva candidatura a les presidencials del 2027. Una jugada calcada a la de l'expresident nord-americà de demanar al poble que esmeni la plana judicial a les urnes.

Amb el recurs manté la presumpció d’innocència, cert, peró ens aboca a un escenari absolutament grotesc que seria veure una candidata afrontar el tram final de la campanya electoral amb una polsera electrònica per complir l'any de presó ferma al qual ha estat condemnada. Seria un fet inaudit, sense precedents i perjudicial veure entrar a l'Elisi una presidenta amb un dispositiu de control telemàtic carcerari per fets tan greus.

El tribunal ha subratllat la "gravetat" d'un entramat de malversació que va durar onze anys i va costar 2,8 milions d’euros a la Unió Europea. Encara que la sentència reculli que "no hi ha hagut enriquiment personal" i que el beneficiat va ser el partit, que el RN i la seva líder es presentin davant els electors dissimulant la taca de la corrupció és immoral. Sobretot perquè es neguen a aplicar-se la medecina de l'exigència ètica que tant reclamaven per als altres.

No ens podem permetre coprínceps delinqüents; per a això, tant se val no tenir-ne.

El nacionalpopulisme global ja no té frens ni escrúpols i pretén rentar més blanc que blanc.

És el modus operandi del trumpisme, un dia es regulen mercats i l'altre es desregulen en benefici propi i dels amics, es flirteja amb l'imperialisme absolutista per amassar fortunes en criptomonedes, i no es dubta a retallar llibertats civils als nacionals o interferir en processos electorals. Una recepta que s'alimenta diàriament de ‘fake news’ i de solucions miraculoses —i inversemblants— a problemes estructurals com l'habitatge o el poder adquisitiu

Per a Andorra, la sola possibilitat de tenir una persona condemnada com a Copríncep és una pèssima notícia que genera una profunda preocupació. El nostre coprincipat ha de ser exemplar i no pot admetre cap dubte de probitat. No ens podem permetre coprínceps delinqüents; per a això, tant se val no tenir-ne.

Aquesta amenaça nacionalpopulista creix i es mimetitza a banda i banda de les nostres fronteres, a Catalunya amb l'ascens d'Aliança Catalana, i a Espanya amb Vox i un PP que accelera per avançar-los per la dreta. Són nacionalpopulismes exacerbats que combinen la mà dura i la xenofòbia amb ideologies llibertàries de desregulació salvatge en molts àmbits i desintervenció de l’Estat sobretot en temes socials. Uns preceptes, d'altra banda, que sintonitzen perillosament amb algunes propostes polítiques del país i amb els interessos de certs perfils de nous residents d'inversió estrangera i passius que s'instal·len al Principat.

Els propers mesos, les cites electorals que s'apropen tant a Andorra com als països veïns seran claus per determinar el rumb de les nostres democràcies. De moment, tot plegat, fa olor de déjà-vu, i no precisament d'un de bo.