El teatre li ha ensenyat disciplina, a deixar anar les emocions i a posar-se a la pell d’altres persones. Però també li ha donat una manera particular d’observar el món. Quan camina pel carrer, es fixa en com actua la gent i assegura que, en algun moment, tots interpretem un paper. “La gent del carrer tothom actua”, explica. Ella, però, reconeix que li costa fingir quan no està d’acord amb alguna cosa.
Malgrat els anys, els nervis abans de sortir a escena encara hi són. Cinc minuts abans d’una funció es pregunta què hi fa, però quan comença a actuar desapareixen. Com a directora, en canvi, el patiment és constant perquè ja no té el control del que passa damunt de l’escenari. I, tot i haver fet d’actriu, directora, escriptora i professora, Canals encara sent que li queda molt per aprendre. Si pogués parlar amb aquella Mercè que començava, li demanaria paciència: “Fes de formiga”. Als 61 anys, encara pensa que pot fer molt dalt d’un escenari.
Comentaris