Segons explica l’ANA, el ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia ja disposa dels estudis tècnics i treballa ara en l’anàlisi dels diferents models que es podrien implementar. Una de les opcions sobre la taula és incorporar la planta a les futures inversions de Ctrasa. El ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, considera que “hi ha la possibilitat de tirar endavant aquesta tipologia de plantes de biometanització”, tot i que admet que caldria trobar una fórmula adaptada a la realitat del Principat.
El principal condicionant és la quantitat de matèria orgànica disponible. Les estimacions situen en unes 10.000 tones anuals el volum màxim que es podria arribar a tractar, una xifra que Casal qualifica d’“ínfima” en comparació amb les dimensions habituals d’aquest tipus d’instal·lacions. “No hi ha moltes plantes al món dissenyades per a una quantitat tan petita”, assenyala.
Davant d’aquesta situació, el Govern estudia la possibilitat que la futura instal·lació no es limiti als residus generats al Principat. Una alternativa passaria per importar matèria orgànica de territoris veïns per assolir un volum suficient i fer rendible la infraestructura. La planta podria quedar en mans de Ctrasa i donar servei tant a Andorra com a zones de l’entorn.
La inversió necessària seria, en qualsevol cas, considerable. Casal calcula que una infraestructura d’aquestes característiques tindria un cost de “més de deu milions d’euros”, però contraposa aquesta despesa al cost econòmic i ambiental que suposa exportar els residus. Actualment, Andorra envia a l’exterior aproximadament el 70% dels residus que genera, mentre que també en rep procedents de territoris com la Cerdanya i l’Alt Urgell.
El ministre també posa l’accent en les exigències que comporta el tractament de la matèria orgànica. Les plantes de biometanització estan sotmeses a estàndards de qualitat i controls estrictes i necessiten residus ben seleccionats, pràcticament sense impropis com vidre, envasos, paper o cartró. Precisament, incrementar la recollida selectiva de matèria orgànica és una altra de les línies en què treballa l’executiu. Aquesta setmana s’ha convocat un concurs per gestionar aquesta fracció, que preveu tant la recollida com la seva posterior exportació a través d’un gestor extern.
Actualment se’n recuperen entre 1.000 i 1.200 tones anuals, però l’objectiu és anar ampliant progressivament el nombre de productors fins a poder acostar-se a les 10.000 tones. El concurs s’ha plantejat, segons Casal, perquè sigui “evolutiu” i pugui assumir aquest creixement. L’ampliació de la recollida, però, requerirà també la implicació dels comuns i de la ciutadania. Casal adverteix que no es podrà generalitzar el sistema sense garantir abans una separació correcta dels residus. Una matèria orgànica sense impropis, defensa, resulta més senzilla i econòmica tant de gestionar com d’exportar.
Comentaris