Com és la vida i com canvia. Quines coses que fèiem abans i moltes més encara quines fem sempre. Són reflexions que em venen al cap perquè aquests dies són importants per mi ja que la lluita no acaba. El meu panorama, a nivell físic, no pinta massa bé. Però l'escriptura em fa tirar endavant. I ho fa donant veu a més gent del que penso i sentint: "Dani, que aquest bitxo no pot amb tu". Sentir-me fort i útil no té preu. Sentir gent desconeguda donant-me ànims i dient-me que no torni a caure en un pou depressiu no té preu. Sí, estic malament i, de fet, força malament, però ara això no ve gaire al cas. No em rendeixo, solament poso la pausa i medito i em poso a fer el pallasso i a seguir...

Perquè la veritat és que la vida és simple i puta. Les coses com són. En el meu cas no és fàcil viure amb la motxilla que porto sobre. Però hi ha coses que ajuden com aquella cançó boníssima que em motiva. I tots aquells llibres perduts com el de la crisi d'angoixa d'un empresari que espero acabar algun dia. I torno a dir-ho: la música aquesta que escoltant-la me n'adono del que és viure. ‘Aquellas cosas que solíamos hacer’, es diu.

I recordo aquell temps en què estava declarat com a boig a Lleida preparant una missa per un company que es va penjar. Va ser quan em van regalar aquesta cançó i ho van fer perquè van veure el meu cor. Aquests dies quan camino el cos em passa factura. I penso que "coi tot això passarà, llegiré aquelles cartes, les de les novietes de l'època i veure les fotos pujant la Garona".

En fi, la vida passarà i no serà la Covid-19 qui em rematarà. I ho penso quan m'aixeco, començo a tossir com un burro, em faig un cafè i veig el sol. Seré molt animal, però de vegades és molt difícil aixecar-se del llit. Però segueixo endavant. He rebobinat la meva vida i he descobert que...segueixo viu. Ja sé que les coses sovint ens superen però com diria un ‘raper’ hem de fer el que el cor ens dicti, que això no falla mai. I viu...viu amb tota la intensitat possible. Sembla una bajanada però ho repetiré tants cops com sigui necessari: tot això passarà. Perquè hi ha motius per seguir endavant com, per exemple, el crac del meu amic Joe, que és el meu millor amic, un germà, i que em frena quan em descontrolo. O en Pere, o en Faust....molta gent que si no estigués no seria el que sóc. I crec que tots podem fer-ho, tots podeu fer-ho. Tots necessitem, necessiteu, pauses per tirar endavant. I per això us dic: vivim, gaudim i siguem més positius. Malgrat tot, toca viure!

Etiquetes

Comentaris (3)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.