En un país petit com Andorra, on conviuen persones de moltes procedències, la manera com s’exerceix el lideratge té un impacte directe en la convivència i l’economia. Un cap que només dona ordres i busca pujar posicions ràpidament, sense cuidar el seu equip, no construeix res sòlid. Quan les persones no se senten escoltades ni valorades, marxen. I sense treballadors, no hi ha empresa ni beneficis.

Els empleats no són robots que acaten ordres sense límits. Són persones amb emocions i necessitats. Si se’ls pressiona massa, “s’avarien”: es cremen emocionalment i busquen millors oportunitats. Un líder real ho entén i dedica temps a formar, escoltar i crear un ambient de treball saludable. Aquesta inversió genera equips més compromesos, productius i fidels. A més, avui existeixen cursets i programes de formació en lideratge, comunicació i gestió d’equips que poden ajudar molts responsables a millorar. Aprendre a liderar no és un signe de debilitat, sinó d’intel·ligència i responsabilitat.

Andorra necessita més líders que inspirin i menys caps que imposin. Liderar és cuidar, formar i donar exemple. Perquè una empresa o una comunitat només pròspera quan les persones que en formen part se senten respectades i motivades. I si com a país cuidem els nostres, donarem també una imatge forta, humana i exemplar cap enfora.