A l’horitzó s’albiren les llums d’unes noves eleccions, com la claror de l’alba després d’una nit d’estiu de festa major. Encara amb un escenari confús. Amb les dades a la mà hi ha una clara pèrdua d'interès dels joves.

Les xifres parlen per si soles, segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), només el 47% de les persones enquestades sabia la data de les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta coneixença era inferior entre persones de 25 a 34 anys.

Andorra també segueix la tendència veïna. De fet, el cens jove, tot i augmentar, en les darreres eleccions la seva participació va disminuir en un 21,5%. Cal destacar que a les últimes eleccions comunals, el 58,2% dels homes entre 18 a 25 anys es va abstenir.

Realment, els antecedents presagien un descens participatiu clar. Això es pot atribuir a la manca de representació, desconnexió dels seus problemes reals, com, habitatge, emancipació, precarietat i oportunitats laborals.

En qualsevol cas, revela falta de comunicació efectiva dels dirigents. Els joves han perdut proximitat, utilitzen altres mitjans, com, xarxes socials o moviments socials. Aquests no veuen els partits polítics com una eina útil per canalitzar les seves preocupacions.

Per capgirar-ho, cal promoure una educació política i real, amb valors democràtics, participació ciutadana i pensament crític a les aules. Incorporar temes a l’agenda política, adaptar-se als nous formats i canals de comunicació. I, incentivar el vot per correu i donar protagonisme als candidats més joves.

Aquests propòsits són positius. Ara bé, si aquesta qüestió no s’afronta amb una visió transparent i generar confiança per apropar-los a la vida política, no hi haurà res a fer i els joves continuaran passant dels polítics.