Jo acuso els responsables del ‘cas Banca Privada d’Andorra (BPA)', un muntatge que va destruir vides, economies i la nostra sobirania, i que continua sense justícia plena. Basant-me en revelacions recents, en les peticions del Partit Socialdemòcrata (PS) per a compareixences transparents i en arguments de negligència sistèmica, acuso obertament Mariano Rajoy, Demòcrates per Andorra (DA) i les agències que hi van col·laborar.

El 24 de febrer de 2026, Villarejo finalment va declarar al judici de la família Pujol, i la seva compareixença podria acabar sent una peça clau per il·luminar les ombres que encara planen sobre la BPA, FinCEN i la guerra bruta politico-financera que va esquitxar Andorra. En paral·lel, l’informe de l’OIG del Tresor nord-americà de 17 de febrer de 2026 ha revelat deficiències greus en la custòdia i el control de dades sensibles a FinCEN. Andorra no pot esperar més; és hora de transparència radical.

Jo acuso… Mariano Rajoy

Jo acuso Mariano Rajoy d’orquestrar l’ ‘Operació Catalunya’: una trama d’espionatge d’Estat que va utilitzar informació enganyosa per forçar la caiguda de la BPA el 2015. Segons el testimoni de Villarejo a Andorra el novembre de 2025, Rajoy va estar “sens dubte” darrere de les pressions per obtenir dades bancàries sobre Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras: dades inexistents que només van servir per destruir un banc solvent.

Les notes contradictòries de Villarejo, presentades per la defensa dels Pujol, parlen de fortunes inflades (de 500 milions a 1.800 milions d’euros) i de maniobres amb fons reservats, incloent relacions amb el CNI i Andbank. Aquest lawfare no va ser un error; va ser un atac calculat contra l’independentisme català, utilitzant Andorra com a peó.

Les querelles pendents contra Rajoy, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro per coaccions, amenaces i extorsió —reactivades l’estiu de 2025 per l’Institut de Drets Humans d’Andorra i Higini Cierco— ho confirmen. Rajoy, t’acuso de violar sobiranies i de manipular la justícia per interessos partidistes.

“Aquest ‘lawfare’ no va ser un error; va ser un atac calculat contra l’independentisme català, utilitzant Andorra com a peó. I Andorra no pot esperar més: és hora de transparència radical”

Jo acuso… Demòcrates per Andorra (DA)

Jo acuso Demòcrates per Andorra (DA), partit governant, de manca de transparència i possible complicitat en el silenci. Com a responsables de la intervenció de la BPA el 2015 per complir amb les exigències de FinCEN, basades en mentides espanyoles, ara rebutgen propostes d’amnistia i eviten debats profunds.

El PS rebutja qualsevol llei d’amnistia per al cas i exigeix compareixences públiques al Consell General per aclarir el paper del Govern. Els darrers mesos el PS ha estat clar: no es pot interferir en la justícia, però cal transparència total sobre el que sabia el Govern i l’AREB.

DA reitera que “Espanya mai va pressionar Andorra”, però les proves de Villarejo ho desmenteixen. Acuso DA —amb Antoni Martí, Jordi Cinca, Gilbert Saboya i Xavier Espot (que era ministre de Justícia i Interior el 2015) al capdavant— de prioritzar aliances amb Espanya per sobre de la veritat, i de permetre que condemnes desproporcionades continuïn sense una revisió plena.

Cito, perquè el país no pot dir que “no ho sabia”: Joan Pau Miquel (set anys de presó i 30 milions de multa, juliol de 2025), Santiago de Rosselló (sis anys i 12 milions), Isabel Sarmiento (cinc anys i cinc milions), Amaya de Santiago, Sergi Fernández, Josep Lluís Rivero, Josep Antoni Rivero, Juan Cejudo, Josep Elfa, Luis Pablo Laplana, Francesc Xavier Domingo, Antoni Calvente, Ignacio Cardiel, Francisco Javier Filoso, José González i Esteve García (penes de quatre a cinc anys, multes variades). Les apel·lacions pengen, i afectats com els Cierco esperen justícia.

El PS ho diu bé: sense compareixença, no hi ha reconciliació ni confiança.

Jo acuso… el FinCEN

Jo acuso el FinCEN d’incompetència i negligència, com revela l’OIG el febrer de 2026: violacions de la Bank Secrecy Act, memoràndums no actualitzats i accessos no autoritzats que exposen dades vitals. Aquesta negligència sistèmica explica com FinCEN va acceptar dades falses d’Espanya sense verificació, provocant el col·lapse de la BPA i danys irreversibles.

El testimoni de Villarejo —amb la cúpula de la «policia patriòtica» com Eugenio Pino, Ignacio Cosidó, Francisco Martínez i Marcelino Martín-Blas— podria ser el cop mestre: notes que qüestionen informes i revelen manipulacions, lligant-ho directament a les deficiències descrites per l’OIG. Si FinCEN va ser utilitzada per lawfare, això podria desencadenar investigacions federals als EUA, similar al caos mexicà de 2025.

Acuso el FinCEN de ser un instrument de potències estrangeres, erosionant sobiranies com la nostra.

Jo acuso… el silenci còmplice

Jo acuso els altres partits andorrans —com Andorra Endavant— de silenci còmplice. Mentre el PS pressiona per transparència, el Govern de DA nega pressions i evita debats. Aquest silenci perpetua la impunitat, deixant que liquidacions com la filial panamenya de BPA (novembre de 2025) i testimonis en Odebrecht continuïn sense resolució, i que recusacions contra magistrats com Stéphanie Garcia, Yves Picod i Fátima Ramírez Souto (Tribunal Superior de Justícia) per no investigar la policia patriòtica quedin en l’aire.

Els acuso de prioritzar una estabilitat aparent per sobre de la veritat.

Jo acuso… perquè el silenci mata la justícia.

(*) La imatge que acompanya aquestes línies és recreada per l’autor de l'article amb l’ús de la tecnologia