Mr. Wonderful pot dir el que vulgui a les tasses de cafè amb llet, però la vida no és plena d’oportunitats, sinó de renúncies. Una d’elles és deixar de menjar determinats aliments per perdre pes. Facin dieta, però no facin el ruc. Evitin nutricionistes que converteixin el doctor Frankenstein en un aprenent i consultin un especialista. No necessàriament en dietes. Un que els recomani què fer per no pensar en dònuts de xocolata, patates fregides o lasanyes.

Això és fonamental perquè al primer dia ja hauran vist dues vegades Ronald McDonald que els cridarà des de darrere d’un fanal oferint un menú amb patates de luxe, tot mirant-los de la mateixa manera com el cérvol observava Helen Mirren a ‘The Queen’. O, fins i tot, pot fer reviure Eva que trucava al Telepizza i traïa Adam com si no en tingués prou amb haver-li fet tastar la poma prohibida al paradís.

“La majoria de nosaltres portem, a dins, un gros que es va covant a partir d’aquest mes i que explota a l’estiu”

Perquè la majoria de nosaltres portem, a dins, un gros que es va covant a partir d’aquest mes i que explota abans de l’estiu. Tots? No: hi ha una raça superior a la qual el seu físic ha convertit en models o en jugadors de bàsquet (alers i pivots) i que, portada per una falsa culpabilitat intenta solidaritzar-se amb la resta dient-nos allò de “a l’escola ho vaig passar molt malament perquè em deien girafa”. Girafa? És pitjor “girafa” que “vaca”? Potser a l’Índia sí i al Pirineu també amb la vaca bruna, però al sistema escolar de castes no, per descomptat.

Aquest intent que tenen les persones primíssimes de pagar el seu deute genètic amb la societat (tots els gens bons se'ls van emportar elles) parlant-nos del seu patiment infantil i adolescent és tan lamentable com dir que els rics també ploren o que a qui té fam, les pedres li semblen pans. Els refranys són un frau, sobretot els espanyols, tan variats i que engloben tots els temes. I el nostre gros interior se’n riu, i molt, d’ells.

“Fleming haurà salvat moltes vides amb la penicil·lina però el creador de la maionesa les haurà fet més felices”

És el mateix gros que si va a ‘Supervivientes’ s’engreixa i que ha hagut de prescindir de les pizzes de Casa Tarradellas --per més anuncis originals que facin--, de les salsitxes d’Oscar Mayer i del puré de patates Maggi, i de la maionesa, aquest gran invent. Totalment d’acord en què Alexander Fleming haurà salvat moltes vides amb la penicil·lina però el creador de la salsa les haurà fet més felices.

Oblidant-se d’ella, com Vincent Vega a ‘Pulp Fiction’ (li explica horroritzat a Jules Winnfield que als Països Baixos posen maionesa a les patates fregides), a la tarda, abans de les sis, es menjarà una mandarina. Segur que en el moment de comprar-les, el fruiter va dir que: “es pelen bé”, i després ha estat a punt de fer servir la serra radial per treure-li la pell. Tan senzill que és posar-se una ‘torrija’ a la boca.