Fins a data d’avui, segons la meva memòria i els meus arxius arriben, l’FMI ha fet almenys tres assessoraments tècnics a Andorra.

El primer el 1994, elaborat per la missió del departament de Finances Públiques de l’FMI, feia una sèrie de recomanacions en matèria de política tributaria. Val a dir, que fins a 14 o 15 anys desprès, no es va fer cap cas a les recomanacions d’aquest organisme.

El segon, del departament d’Assumptes Monetaris i de Canvi datat a l’agost de 2002, és una avaluació de la supervisió i regulació del sector financer, amb una part molt important dedicada a la prevenció del blanqueig. L’avaluació incloïa, com és preceptiu en aquestes avaluacions, una resposta de les autoritats andorranes; una resposta decebedora pròpia del que, o no ha entès res, o aguanta impertèrrit el perill, com prescriu el més pur estil del tancredisme ibèric.

El tercer, de febrer de 2007, del mateix departament era una repetició sobre el mateix tema: Assessment of Financial Sector Supervision and Regulation, que insistia i ampliava les recomanacions i que, com l’avaluació de 2002, va causar poc efecte pràctic en l’actuació del Govern i l’INAF; els quals no van reaccionar fins la nota del FinCEN de març de 2015.

No ens auto-enganyem més: a Andorra no hi ha dades macroeconòmiques públiques, ni publicades. No hi ha una compatibilitat nacional, ni cap govern ha expressat la necessitat i la voluntat de tenir-la

Tots tres informes, quin cost a les arques andorranes ignoro -però tinc la impressió que no va ser superior a alguns assessoraments ‘expert’ dels quals se’n parla darrerament-, els va fer l’FMI sense necessitat de formar-ne part. Qui vulgui que tregui les conclusions oportunes sobre un dels arguments del ministre Jover sobre les avantatges de l’adhesió a l’organisme monetari.

Altre dels arguments avançat per Jover i pel conseller general David Montané és que l’FMI “verifica i valida les estadístiques dels seus membres”. Una afirmació molt allunyada de la realitat: l’auditoria de les estadístiques dels països membres no és una missió de l’FMI. A tall d’exemple, tothom sap la ‘credibilitat’ de les dades macroeconòmiques gregues que va posar-se en evidència en la crisi financera de 2008, tot i sent Grècia un veterà país membre.

Però deixant a banda la qüestió de la falsedat d’aquesta afirmació del ministre, quines estadístiques haurien de validar? No ens auto-enganyem més: a Andorra no hi ha dades macroeconòmiques públiques, ni publicades. No hi ha una compatibilitat nacional, ni cap govern ha expressat la necessitat i la voluntat de tenir-la.

Una breu consulta a la web del departament d’Estadística ens confirma el raquitisme de la informació disponible sobre els indicadors macroeconòmics: no tenim elaborada cap balança de pagaments, les dades publicades permeten tot just elaborar una aproximació de la balança comercial, ja que algunes importacions (com l’energia elèctrica) no estan registrades; la tasca d’elaborar la balança per compte corrent amb les dades del departament d’Estadística és senzillament impossible. L’FMI no podria en cap cas validar unes estadístiques que, per incúria dels successius governs de DA, no existeixen.

No tenim dades de l’estalvi, ni de la inversió interior, de la formació de capital brut, ni de l’entrada de capital, ni de la importació i l’exportació de serveis. La carència i opacitat d’indicadors i magnituds macroeconòmiques del nostre sistema (?) d’estadístiques públiques és desoladora. I som nosaltres els que ho tenim que corregir, no vindran de fora a fer-ho.

wits        

Al carrer 19 de Washington, just a la vorera oposada de la seu central de l’FMI, hi ha la seu central del Banc Mundial. El Banc Mundial té la informació sobre Andorra penjada de la seva web, en la major part dels magnituds, indicadors i ratis manquen les dades i només podem trobar la menció: “no està disponible”. Fins i tot el país més petit del món, Palaos, un país de 18 mil habitants a la Micronesia, té més dades macroeconòmiques disponibles que el nostre.

Serien aquestes estadístiques les que haurien de ser verificades i validades per l’FMI per donar confiança als inversors estrangers? I els inversors nacionals, que quan piquen a la porta del departament d’Estadística en busca de dades, la resposta invariable és que son dades confidencials. Són dades confidencials les importacions de gas natural, per exemple?

Cap dels arguments avançats fins ara pel ministre de Finances sobre els beneficis de ser membre de l’FMI no té consistència; contràriament genera molts problemes, ja que divideix recursos i debilita l’esforç de la negociació de l’acord d’associació amb l’UE

Cap dels arguments avançats fins ara pel ministre de Finances sobre els beneficis de ser membre de l’FMI no té consistència; contràriament genera molts problemes, ja que divideix recursos i debilita l’esforç de la negociació de l’acord d’associació amb l’UE. O és això, precisament el que pretén Jover, per acontentar els socis liberals de Govern? Oblida a més que Andorra no té ni moneda pròpia, ni banc nacional i que, en canvi, el Banc Central Europeu, el banc que garanteix el valor de la nostra moneda, si que és ‘observador privilegiat’ a l’FMI.

Andorra ha de progressar molt en l’elaboració d’una comptabilitat nacional i en la gestió pública i transparent de les dades estadístiques agregades, ha d’accelerar la negociació de l’acord amb l’UE i ha de posar-se al dia en els calendari de compromisos de l’Acord Monetari. Sense aquestes passes prèvies, l’ingrés a l’FMI és fugir d’estudi.

El flirteig amb l’FMI, com en un dia ho va ser el començat amb l’OMC, és un exemple més de la incapacitat de la classe dirigent andorrana de tenir ‘relacions serioses’ amb els organismes internacionals. Que vagin amb compte! A aquella casa, no volen Tinderelles!

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.