La ciudadanía, el pueblo soberano, suele tener memoria cortoplacista y no acostumbra a tener memoria a medio y largo plazo. Pero para eso están las hemerotecas y las webs oficiales de organismos tan serios como los del mismo Govern dels millors.
Decía nuestro Cap de Govern dels millors en su Salutació amb motiu del Dia de la Constitució, el viernes 13 de marzo de 2.015, y cito textualmente, que: "Com a societat no ens podem permetre construir aquest projecte de país amb la majoria de la meitat més un dels escons del Consell General. El futur d’Andorra no entén de majories absolutes i conjuntures parlamentàries. És per això que ja des d’ara reitero la voluntat del Govern d’aprofundir en el diàleg, el consens i la pedagogia en aquells assumptes cabdals per al futur del nostre país", para añadir un poco más adelante que: "Així s’ha demostrat, entenc, en les recents eleccions generals i així quedarà plasmat en la constitució del Consell General: quatre opcions polítiques, quatre visions diferents, però a la vegada confluents en la definició d’un nou model econòmic i social que passa per una Andorra més oberta, més competitiva i més integrada...".
En su Salutació amb motiu del Dia de la Constitució, el viernes 11 de marzo de 2.016, nuestro Cap de Govern dels millors decía lo siguiente, y cito textualmente: "Els fets esdevinguts al llarg dels últims 12 mesos ens han demostrat –un cop més- la importància que té l’estabilitat institucional i política. No han estat mesos fàcils, però la ciutadania andorrana –en la seva immensa majoria- ha sabut donar el millor d’ella mateixa per superar les dificultats. Aquesta és la bona imatge d’Andorra. I els responsables de les institucions públiques hem de saber estar a l’alçada de la ciutadania: Com ho vam fer en la celebració del Dia de la Constitució d’ara fa un any; com ho vam demostrar votant amb una majoria molt qualificada la llei que permet resoldre la pitjor crisi financera que hem viscut mai al nostre país; i com ho sabrem fer –n’estic segur- en la construcció d’un consens transversal per definir la relació que volem amb el nostre entorn europeu.
Ser capaços de teixir amplis consensos en qüestions cabdals per al nostre futur com a societat no limita la diversitat de plantejaments ni el pluralisme ideològic o polític. Ben al contrari: contribueix a definir una base i un espai per a què aquest pluralisme es pugui expressar i desenvolupar", para añadir más adelante que: "Dos grans acords de país: Un per definir el lloc d’Andorra al món i un altre per garantir la cohesió i el benestar de la nostra societat...". (En esta ocasión no habla de la Andorra más abierta, más competitiva y más integrada).
En su Salutació amb motiu del Dia de la Constitució de este año, el lunes 13 de marzo de 2.017, nuestro Cap de Govern dels millors dice, y vuelvo a citar textualmente, que: "Podríem dir que la plena pertinença i participació d’Andorra en un món global en constant evolució ens situa permanentment en la cruïlla a què al·ludia al principi. Les andorranes i els andorrans hem d’aprendre a viure en el canvi constant, en l’adaptació constant; precisament, per seguir sent andorrans", para añadir más adelante que: "Després de la crisi econòmica, social i de valors que van viure les societats occidentals durant la primera meitat de la present dècada, el món busca models en els quals emmirallar-se. Per això l’important ja no és tan sols adaptar-se i homologar-se en un món globalitzat, sinó també ser un model de qualitat i de bones pràctiques. I Andorra té molt a guanyar en aquest àmbit. Perquè en el nostre procés d’adaptació, d’homologació i obertura –tant política, com social i econòmica- els andorrans hem sabut preservar allò que ens havia fet grans en el passat. Andorra ha de ser un model de qualitat de vida, de seguretat ciutadana, de compromís amb el medi ambient i respecte pel paisatge, d’educació d’excel·lència, d’una oferta turística i comercial àmplia i diferenciada, de creació cultural, d’integració dels col·lectius amb major risc d’exclusió social... I també de bona gestió de les finances públiques, de transparència política i de pràctiques empresarials responsables. El 14 de març és un bon moment per recordar totes aquelles vegades en què Andorra s’ha trobat en una cruïlla i se n’ha sabut sortir; tots aquells moments difícils en què les andorranes i els andorrans hem sabut trobar el nostre lloc en el món i en la història; i és també el bon moment per fer balanç de tot el que hem avançat i ser exigents amb nosaltres mateixos per tal de continuar fent el camí que ens queda per recórrer", para finalizar con un : "La fita és clara: Una Andorra oberta, integrada i competitiva. Però això només són instruments, l’objectiu últim és una Andorra basada en la qualitat, que doni oportunitats als seus ciutadans i que es mantingui fidel als valors que sempre ens han fet grans". (Por lo visto para nuestro Cap de Govern dels millors, Andorra ya ha encontrado su lugar en el mundo y vuelve con lo de la Andorra abierta, integrada y competitiva).
La cruda realidad es que en estos dos años de Govern dels millors ni ha habido diálogo, ni consenso, ni pedagogía en absolutamente nada. La cruda realidad es que se abusa de las mayorías, utilizándolas para nigunear al resto. La cruda realidad es que desde el INFAME 10 de marzo de 2.015, Andorra esta cada día más dividida; hay buenos y malos andorranos, hay patriotas y antipatriotas, y muy pocos son capaces de ver la verdadera división: entre los que dicen mentiras a tutti pleni, entre los que ocultan información al pueblo soberano, entre los que ya solo pueden acudir a los dogmas de fe para intentar explicar lo inexplicable, y el despropósito continuado aquí ha acontecido, y los que intentamos que salga la verdad. La cruda realidad es que nuestro Cap de Govern dels millors, ¡Oh capitán, mi capitán!, mantiene firme el timón, ya tan solo acompañado del "grumete y sus amigos", pero al haber perdido el norte y hasta la brújula persevera en su rumbo hacía lo desconocido. Jamás en toda su Historia, Andorra se ha merecido peor capitán, ¡Oh capitán, mi capitán!. La cruda realidad es que nuestro capitán, ¡Oh capitán, mi capitán!, está solo, perdido y acabado.
¡Feliz Día de la Constitución, incluso a los que mal aman a su País!
(Hay amores que matan).
Intenten ser felices.
Comentaris