Quina repercussió tenen els nostres actes? Estem els éssers humans interrelacionats? Les nostres accions repercuteixen en els altres, encara que no en siguem conscients, com un efecte dòmino o com el conegut efecte papallona.

L'efecte papallona és un concepte de la Teoria del Caos formulada pel meteoròleg i matemàtic Edward Lorenz a la dècada dels seixanta del segle passat. Aquesta teoria explica com una petita variació inicial en un sistema pot provocar un gran canvi, impredictible, a llarg termini, a l'espai i al temps. Lorenz l'exemplifica amb la metàfora següent: “L'aleteig d'una papallona al Brasil pot provocar un tornado a Texas”.

Tots els nostres actes tenen repercussió no només en nosaltres i en les persones del nostre entorn.

L'efecte papallona a banda d'aplicar-se al camp de la física i observar-se en els fenòmens naturals, també es manifesta en la interrelació de les persones. Tots els nostres actes tenen repercussió no només en nosaltres i en les persones del nostre entorn. També deixen rastre, com una ona expansiva que incideix en la humanitat.

L'efecte papallona em fa pensar en el nostre paper al món. Poder contribuir a un món millor no és una utopia. Una paraula d'ànim, un missatge encoratjador, un senzill somriure poden generar un flux positiu entre les persones. “Sigues amable amb tothom, perquè cada persona lliura algun tipus de batalla” (frase atribuïda a Platón).

De la mateixa manera, un petit acte de bondat pot propiciar un canvi significatiu. Aquest argument és el fil conductor de la pel·lícula: Cadena de favors, film que em va impressionar vivament i que reflecteix com un acte de bondat pot generar una reacció en cadena i transformar el món.

Les petites accions canvien el món. Qualsevol persona pot influir positivament a la vida dels altres. És per això que davant d’opinions negatives o pessimistes, crec que hem de pensar: Què puc fer jo per millorar el món? Com ​​puc contribuir a un món més humà? Tots en som responsables i podem aportar el nostre granet de sorra.

“No podem canviar el món sencer, però sí que podem canviar el món d'una sola persona” (Vicente Ferrer). Petits canvis poden produir grans transformacions. Per exemple, podem canviar la nostra actitud i la nostra resposta. Davant d'una ofensa, respondre de manera proactiva i no reactiva.

El papa Francesc diu que Jesús no demana als deixebles patir el mal, és més, demana reaccionar, però no amb més mal, sinó amb el bé. No es tracta de no actuar, sinó de convertir el mal en bé. Només així es trenca la cadena del mal i canvien realment les coses. També assenyala que el mal és un “buit”, un buit de bé, i un buit no es pot omplir amb un altre buit, sinó només amb un “ple”, és a dir, amb el bé.

De vegades pensem que no podem canviar una situació injusta o el cor d'una persona, però no és així; el nostre comportament repercuteix i reverteix directament en les accions dels altres, de manera que sempre podem actuar per millorar les nostres relacions. Un canvi positiu en nosaltres incideix en els altres. Una bona acció té una ona expansiva il·limitada. “Ajudar qui t'ho pot tornar, no te cap mèrit. Ajudar gratuïtament és estimar” (Mn. Ramón de Canillo).

A més, com som part del Cos Místic de Crist, si una part del Cos està malalta repercuteix directament en la resta de la humanitat. No ens podem convertir en insensibles davant del dolor aliè. «El dolor del proïsme també és i ha de ser el meu dolor» (Pablo d’Ors).

De vegades ens considerem el centre i el melic del món, com si el que ens passa a nosaltres fos el més important i no som conscients que hi ha gent necessitada al voltant nostre i que podem ajudar. A vegades n'hi ha prou amb un somriure, una mostra d'afecte, una oració…

“Cap acció bona no es perd en aquest món. En algun lloc romandrà per sempre” (Vicente Ferrer).