El dia 28 de gener era el Dia mundial de l’acció contra l’escalfament global, però el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, va dir que l’era de l’escalfament global ja s’ha acabat i que ara estem en l’era de l’ebullició global. I és que les dades mostren que el nostre planeta està "que arde". Pels escèptics, únicament cal veure la manca de neu que patim aquest hivern, que ja no és un fet aïllat ni excepcional, vist que cada any superem l’increment de les temperatures amb allò del mes més calorós, titular que ja ha deixat de ser una sorpresa per a ningú.

En la reducció de l’escalfament global, totes les mesures ja són poques. La ciutat de Medellín ha baixat la temperatura de la ciutat en 2° amb un pla de ciutat verda que va iniciar l’any 2016. Han repoblat la ciutat amb 30 corredors verds amb més d’un milió d’arbres, jardins verticals i teulades verdes, embellint l’entorn i millorant la qualitat de vida dels ciutadans que han vist disminuïdes les afeccions respiratòries entre altres.

“Hem de canviar la mirada i els nostres hàbits amb urgència perquè acabarem com les granotes bullides que no salten de l’aigua que es va escalfant a poc a poc”

És cert que nosaltres estem envoltats d’una natura exuberant que absorbeix el 40% dels gasos que produïm, però què passa amb l’altre 60%? No en fem prou. Els esforços per reduir la mobilitat al territori són i seran insuficients si no apostem per una reducció de vehicles turístics i això és indiscutible. Turisme i Medi Ambient han d’anar altament vinculats. Cert que la diversificació econòmica, per ser menys dependents del turisme, continua sent una assignatura pendent tot i l’increment en inversió estrangera.

Ens calen negocis estables que no produeixin desplaçaments i de valor afegit. Empreses amb criteris de sostenibilitat en la seva governança són imprescindibles, una avaluació de la qual ningú en parla massa i que podria ser un valor a tenir en compte en facilitar certes autoritzacions. Tampoc estan fent esforços les mateixes administracions públiques, incapaces d’impulsar mesures que evitin el gran desplaçament de treballadors cada dia en milers de llocs de treball – sí, milers – que ja es poden fer en remot i que no es fan per criteris totalment arcaics i contraris als discursos de sostenibilitat.

Podríem enumerar molts altres sectors com els pocs canvis en les empreses històriques que entres continuïn fent caixa no canviaran de model de negoci. O el gran error de valorar millor econòmicament un terreny construïble que no un tros de bosc o una tartera tot i el seu altíssim valor a futur per la biodiversitat i la salut pública. Hem de canviar la mirada i els nostres hàbits amb urgència perquè acabarem com les granotes bullides que no salten de l’aigua que es va escalfant a poc a poc.