Jo vaig néixer a Barcelona i des de fa molts anys soc andorrà. Em sento tan orgullós del primer com del segon.

Per què existeix la necessitat de fer una diferenciació entre nascuts a Andorra i nacionalitzats?

Per què al 2023 continuem classificant a la població com a andorrans de primera, de segona o fins i tot de tercera i després ‘els residents’?

Per què continuem distingint en els mitjans de comunicació entre la mort d'un resident i la mort d’un andorrà? A cas cal experimentar més dolor? Tal vegada la mort d’un andorrà té un sentiment especial o diferent de la d'un resident? En una època en la qual tan parlem del llenguatge inclusiu, no podríem parlar senzillament de ciutadans, habitants o persones?

Abans que algú em digui que ciutadà només són les persones que tenen la nacionalitat -encara que pot ser una accepció-, permetin-me que els mostri a continuació les tres accepcions del Diccionari de la Llengua Catalana:

*ciutadà -ana

1 adj. i m. i f. [LC] Natural o veí d’una ciutat.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als ciutadans d’un territori.

3 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ciutat.

4 m. i f. [LC] [PO] Persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics.

“Per què existeix la necessitat de fer una diferenciació entre nascuts a Andorra i nacionalitzats? Per què en 2023 continuem classificant a la població com a andorrans de primera, de segona o fins i tot de tercera i després ‘els residents’?”

La nostra Constitució, en el seu article 6.1 diu:

“Totes les persones són iguals davant la llei. Ningú pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social.”

Jo tinc molt clar que des que opino en un mitjà públic puc rebre qualsevol tipus de crítica, ara bé, és curiós veure com pocs comentaris es centren en criticar el contingut de l’article en si, i es cenyeixen a parlar sobre on vaig néixer, el per què tinc passaport andorrà, a invertir els meus cognoms -no sé amb quina finalitat-… coses totalment i absolutament ridícules i sense sentit però que he posat i posaré totes les vegades que ocorri en mans de la policia perquè la persona que ho hagi escrit se sotmeti a la decisió de les autoritats.

Avui vinc a parlar de dades, que és precisament el que mai utilitzen aquestes persones. Molt probablement perquè no les tenen i només critiquen des del desconeixement i la ignorància.

Avui, en un moment en el qual sembla que no volem que vinguin estrangers a Andorra i que sembla que la culpa de tot és dels estrangers, vull fer un breu resum de dades, obtingudes de fonts absolutament oficials; perquè qui vulgui criticar, almenys hagi de fer amb una sèrie de dades clau a la mà, només un punt de partida, i, segurament a partir d'aquí, més d'un haurà de fer una reflexió amb si mateix i adonar-se dels errors comesos quan es parla sense la deguda informació:

A Andorra viuen 84.109 persones, d'elles 38.953 són andorranes i 45.156 són residents d’altres nacionalitats.

En tot el país hi ha 42.238 persones assalariades, dels quals 11.207 són andorrans i 31.031 són residents d'altres nacionalitats. Del total recaptat per la CASS, més del 70% són recaptacions procedents de residents.

Hem passat de tenir 36.535 autoritzacions de residència i treball en vigor, a tenir 19.047 i de tenir 8.955 autoritzacions només de residència a tenir 4.670.

De les més de 4.000 societats registrades en els últims 3 anys, el 56% eren d'inversors estrangers, encara i així aquesta xifra és un 13% inferior a la d'altres anys.

En 2022 van néixer 502 nens, dels quals només 183 eren de pares andorrans.

Dels 3.309 professionals titulats registrats, 1.587 són andorrans i 1.722 són d'altres nacionalitats.

La policia va realitzar 1.104 detencions, 465 eren residents d'altres nacionalitats i 307 eren andorrans.

D'un total de 14.087 pensionistes, tan sols 8.408 viuen a Andorra.

Per tant, estem davant una breu anàlisi que ens permet treure com a mínim tres conclusions bàsiques, simplement a nivell econòmic:

- Andorra és un país on la majoria de la seva població és d'una nacionalitat diferent de l’andorrana i on la natalitat per part de pares andorrans és molt baixa. També és un país on malgrat que molts residents podrien sol·licitar la nacionalitat es neguen a fer-ho. S'han parat a pensar per què algú que porta 20 anys a Andorra no ha rebut la motivació suficient com per a sol·licitar el seu passaport?

- Si el país hagués de sostenir-se amb els ingressos aportats només i exclusivament per persones o empreses de nacionalitat andorrana seria totalment impossible i inviable, tret que es quadruplicarà la seva càrrega tributària; a tall d'exemple simple seria que el que paga un 10% d'IRPF pagués un 40%, i que l'autònom que paga 200 euros de CASS pagués 800. Compensa això als andorrans per a no tenir estrangers en el seu territori?

- S'observa una caiguda de les empreses creades mitjançant inversió estrangera, així com els permisos de residència o de residència i treball emesos. Serà que les polítiques de diversificació econòmica estan fallant? Serà que el penalitzar exclusivament als estrangers no pot ser la solució a alguns mals de la nostra economia?

“Centrem-nos en ser tots ciutadans que lluiten pel futur d’Andorra, perquè probablement els estrangers o els andorrans de segona lluitem més per aquest país que altres andorrans que ni tan sols viuen en ell, però que després se les donen d’‘andorrans de primera’”

Per tant, crec que estant a l'any 2023 i tenint en compte que els estrangers sostenen moltes àrees fonamentals en la nostra economia, cobreixen molts llocs de treball essencials i que generen la major part dels ingressos que recapta la Seguretat Social, crec que com a mínim, hauríem de tenir-los cert respecte, i començar a tractar-los de manera inclusiva com a membres de la nostra societat, perquè el seu origen en cap cas degrada la seva vàlua personal o professional.

El mateix ocorre amb els que som andorrans però no vam néixer aquí, ja n'hi ha prou de tractar-nos com a andorrans de segona o de tercera; perquè igual un dia hem de revisar tots els andorrans -que segons ells són andorrans de primera- però que els seus pares van anar a donar a llum a un hospital de Barcelona, per què en aquests casos posa en el seu passaport ‘lloc de naixement: Andorra’?; no tirem del fil si us plau, visquem en pau i harmonia, i respectant a les persones independentment de quin sigui el seu origen, perquè sinó correm el risc que algun dia un ciutadà se senti discriminat i comenci a sol·licitar partides de naixement en registres civils francesos i espanyols i tindríem més d'una sorpresa, recordin que aquestes dades són públiques i es pot accedir amb relativa facilitat.

Centrem-nos en ser tots ciutadans que lluiten pel futur d’Andorra, perquè probablement els estrangers o els andorrans de segona lluitem més per aquest país que altres andorrans que ni tan sols viuen en ell, però que després se les donen d’‘andorrans de primera’. Fi de la història, benvinguts al 2023. Avancem?