Contra la ‘infantilització’ dels adults

Comentaris

El dia 9 d’abril, vaig enviar als meus col·laboradors de l’empresa un fitxer amb el document ‘Actuacions urgents enfront la represa de l’activitat al finalitzar l’Estat d’alarma’; és un document del grup de treball d’Economia i Empresa d’El país de demà, datat el 8 d’abril. Al text del meu missatge vaig posar:  Entre tot el que es publica sobre “el demà” hi ha alguna cosa que val la pena llegir, inclús pels que no hem parat l’activitat i treballem des de casa.

El punt 4 del document (Actuacions internes de les empreses) deia: “Tornarem a treballar, com ho fan ara les persones dels serveis bàsics o essencials, i al fer-ho, haurem de considerar i aplicar mesures i protocols de seguretat al reactivar l’activitat empresarial relatius a la detecció de símptomes del COVID, amb la finalitat de minimitzar riscos, protegir als treballadors i a les persones alienes, amb que interactuen en l’exercici de la seva activitat professional”.

Uns pocs dies després, el dia 14,  vaig trobar-me a la safata d’entrada del meu correu electrònic el següent missatge:  “Ferran, arran del document que ens va enviar sobre el retorn a la ‘normalitat’, he fet una proposta de torns per l’oficina tècnica, per tornar a l’oficina (a començar quan Govern ens deixi). El principi és que no coincidim mai tots, i que passin més o menys 6 dies entre cada “etapa” a l’oficina. Així, intentem no contagiar-nos mai tots. La resta del temps continuaríem fent teletreball”.


Infografia elaborada per Deloitte sobre la possible recuperació dels diferents sectors.

A continuació em proposava una taula d’assistència presencial al despatx per les primeres 4 setmanes després del confinament.

Avui llegeixo a la premsa el titular “Salut va vetar un retorn més massiu a la feina”. El ministre Benazet (cal dir que “pel que tinc una gran estima personal”?) ha optat per dirigir el seu ministeri d’una manera paternalista i atorgant als ciutadans (pacients?) una única responsabilitat: obeir.

Però el 2020, els ciutadans, els empresaris, els treballadors, sabem fer més coses que obeir. L’objectiu és evitar contagis? Doncs, deixi’ns planificar amb els nostres assessors en seguretat i salut les mesures a aplicar als centres de treball. 

El ministre Benazet (cal dir que “pel que tinc una gran estima personal”?) ha optat per dirigir el seu ministeri d’una manera paternalista i atorgant als ciutadans (pacients?) una única responsabilitat: obeir

No necessitem aquest tipus de tutela que (ens) està imposant.  No volem aquesta forma de governar, aquest autoritarisme que ens degrada a l’estat de menors d’edat i irresponsables; que ha simplificat el comportament de les persones amb una única equació: responsabilitat=obeir.

Amb el corol·lari obligat: desobeir=irresponsabilitat.

Alexis de Tocqueville, un escriptor i polític de la primera meitat del segle XIX, era un liberal de veritat, no com el succedani que ens venen els tatcheristes globalment i a Andorra, Gallardo i cia. 

A la ‘Democràcia a Amèrica’, deia Tocqueville: “Veig una gentada innombrable d’homes semblants i iguals, que giren sense repòs al voltant d’ells mateixos per procurar-se petits i vulgars plaers (...) Per sobre d’ells, s’alça un poder immens i tutelar, que s’encarrega només d’assegurar el seu gaudiment i de vetllar sobre el seu destí. És absolut, detallat, regular, previsor i dolç”. 

Un monstre dolç, amb gatets i bones paraules, que ens clava irremeiablement en l’infància.

Comentaris (5)

Trending