Les felicitacions de Nadal en format paper, d’artistes com Ferràndiz, serien història si no fos per la del Bisbat d’Urgell que arriba cada any puntual a la seva cita. Ara tot són correus electrònics o missatges per WhatsApp i sovint amb uns desplegaments tècnics i uns efectes especials que semblen una pel·lícula de Peter Jackson o de ‘Avatar: Foc i cendra’. Hi ha gent que els imprimeix i els posa a l’arbre en format foli.

Tot són postals virtuals amb estrelles, avets i nadales, desitjos d’amor i de pau amb el telèfon mòbil de víctima colateral. Aquests dies, les temptatives de posar fi a la seva vida han augmentat considerablement. No ens ha d’estranyar: qui no voldria estavellar-se contra el terra després de rebre un missatge que diu “Per Nadal, felicitat. Per Cap d'Any, prosperitat. I per sempre, la nostra amistat”. Definitivament, no coneixes de debò algú fins que no t'envia un missatge nadalenc. És més revelador que un test de Rorschach i del ‘Cosmopolitan’ junts. I més ràpid.

“Sort en tenim dels muntatges perquè els missatges no guanyarien un premi literari”

I sort en tenim dels muntatges perquè els missatges no guanyarien un premi literari però potser servirien per al començament d’un article de l’’Hola!’ a l’estil de “la freda nit cau sobre Londres”. No és l’inici d’una novel·la de Dickens sinó la primera frase sobre un d’aquests sopars que l’aleshores príncep Carles organitzava a major glòria i d’acord amb el màrqueting de Porcelanosa.

El veritable Nadal s’assembla més als contes de Cheever, Carver o al Larra a ‘La Nochebuena de 1836. Yo y mi criado’ per molt que ens vulguem quedar amb relats i cròniques escrites per algú amb sobredosi de torró de crema cremada i aquells contes de vides fabuloses, fabulades i enrajolades fins al sostre. Perquè era el fantasma de rajoles dels nadals passats qui decorava els nostres millors somnis.