Quan un país castiga amb més duresa que la resta del món pel mateix fet, cal preguntar-se si realment s’està impartint justícia o si s’està executant una altra cosa. El cas de Banca Privada d’Andorra no és la història d’un delicte excepcional, sinó la història d’una desproporció penal difícilment justificable a la llum del dret comparat.

Primer de tot cal dir que el Tribunal que ha imposat penes de presó de fins a set anys als processats no va apreciar cap vincle entre la policia patriòtica —i les clavegueres de l’Estat espanyol— amb l’emissió de la nota del FinCEN. Això, malgrat l’existència d’incomptables documents que ho acrediten -recollits per mitjans internacionals- així com el resultat de la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats espanyol, que va tractar i va demostrar aquest fet. Quan en qualsevol estat de dret es detecta una contaminació política en un procediment penal -com ha estat la ingerència i l’extorsió per part de les clavegueres-, aquest es revisa, s’arxiva o es declara nul.

Les operacions vinculades a clients com Gao Ping sumaven aproximadament setanta milions d’euros. Ni un sol d’aquests clients ha estat condemnat prèviament a Andorra; no hi ha delicte precedent acreditat. El cas conegut com a ‘Emperador’, que afecta directament Gao Ping, no ha estat encara jutjat a Espanya: ni tan sols ha començat la vista oral. I malgrat tot, a Andorra s’han dictat condemnes abismalment superiors a les que s’han imposat en casos amb volums cent vegades més grans arreu del món.

A continuació es recullen alguns exemples de judicis similars, significatius tant pels seus volums com per la rellevància que van tenir en el seu moment:

• Banca Privada d’Andorra (BPA, Andorra, 2015):
  Operacions per valor aproximat de 70 milions d’euros (principalment vinculades al cas Gao Ping).
  Resolució: condemnes de fins a 7 anys de presó per als directius de l’entitat.

• Danske Bank (Dinamarca, 2017–2023):
  Blanqueig estimat de 200.000 milions d’euros a través de la filial d’Estònia.
  Resolució: multes administratives.
  Penes de presó a directius: cap.

• HSBC Private Bank Suisse (Suïssa, 2015):
  Operacions opaques per més de 100.000 milions de dòlars.
  Resolució: multes administratives.
  Penes de presó a directius: cap.

• Wachovia Bank (EUA, 2010):
  Blanqueig vinculat a càrtels mexicans per valor de 380.000 milions de dòlars.
  Resolució: multa de 160 milions de dòlars.
  Penes de presó a directius: cap.

• Deutsche Bank (Alemanya, 2017):
  Operacions sospitoses valorades en 10.000 milions de dòlars (cas Rússia).
  Resolució: multes.
  Penes de presó a directius: cap.

• Credit Suisse (Suïssa, 2022):
  Blanqueig de capitals desenes de milions d’euros.
  Resolució: multes.
  Penes de presó a directius: cap.

• UBS (França, 2019):
  Evasió fiscal per 4.500 milions d’euros.
  Resolució: multa.
  Penes de presó a directius: cap.

• Rabobank (Països Baixos, 2013):
  Implicació en el cas Libor, amb un volum de 1.000 milions de dòlars.
  Resolució: multa.
  Penes de presó a directius: cap.

• ING Bank (Països Baixos, 2018):
  Blanqueig per milers de milions d’euros.
  Resolució: multa de 775 milions d’euros.
  Penes de presó a directius: cap.

• Julius Baer (Suïssa, 2021):
  Vinculació amb blanqueig relacionat amb el cas FIFA.
  Resolució: multa administrativa.
  Penes de presó a directius: cap.

• Standard Chartered Bank (Regne Unit i EUA, 2019):
  Operacions de blanqueig per valor de 1.100 milions de dòlars.
  Resolució: multa global.
  Penes de presó a directius: cap.

• Goldman Sachs (EUA, 2020):
  Cas 1MDB a Malàisia, desviació de 4.500 milions de dòlars.
  Resolució: multa global de 5.000 milions de dòlars.
  Penes de presó a directius: cap.

• Banco Santander Brasil (2022):
  Blanqueig vinculat a apostes, 3,4 milions d’euros.
  Resolució: multa.
  Penes de presó a directius: cap.

• VTB Bank (Rússia, 2018):
  Operacions sospitoses investigades a Luxemburg.
  Resolució: sense sanció penal ni multes importants.
  Penes de presó a directius: cap.

• Crédit Agricole (França, 2015):
  Operacions relacionades amb sancions internacionals, 329 milions de dòlars.
  Resolució: multa.
  Penes de presó a directius: cap.

• BNP Paribas (França, 2014):
  Violació d’embargaments nord-americans, 8.900 milions de dòlars.
  Resolució: multa.
  Penes de presó a directius: cap.

• Banco Popular Español (Espanya, 2017):
  Col·lapse per mala gestió, amb milers de milions d’euros implicats.
  Resolució: sense condemnes fermes.
  Penes de presó a directius: cap.

• Caixa Catalunya (Espanya, 2015):
  Cas de presumpta administració deslleial i blanqueig.
  Resolució: absolució.
  Penes de presó a directius: cap.

El ‘cas BPA’ constitueix un exemple de desproporció des del seu inici: una llei d’expropiació aprovada per la via d’extrema urgència; l’empresonament preventiu del conseller delegat durant dos anys; una vista oral que s’ha allargat cinc anys; una sentència que ha trigat dos anys a ser redactada; i unes penes imposades infinitament més elevades que les aplicades en casos similars a qualsevol altre país de l’entorn occidental.

El ‘cas BPA’ hauria de fer reflexionar no només els juristes, sinó tota la societat andorrana. Perquè quan la justícia és desproporcionada, deixa de ser justícia i es converteix en un instrument de poder.

Aquest acarnissament contrasta poderosament amb la manera com ha estat tractat un afer molt més antic: el ‘cas VALORA’. Tancat in aeternum en un calaix de la Justícia. Ignorat per tothom, com si mai no hagués existit. Dormint el son dels… injustos.