Botifarres

Comentaris

Tothom a córrer. Menys jo, que sóc un 'runner' asimptomàtic i no he intentat afegir-me a aquesta massa de gent elastada. Primer, perquè l'elastà no és el meu teixit i hi ha gent que en porta que, després del confinament, semblen botifarres. Segon, perquè no sóc ni pronador ni supinador, que sóc baliga-balaga. I, tercer, perquè m'estic preparant per al campionat del món de sumo en categoria mandonguilla. Si no puges a Instagram una foto corrent pel carrer no compta com a sortida, i aquestes imatges són el nou "aquí patint a la piscina". Així que he optat per caminar i passo a formar part d'aquest selecte grup de persones que han estat excloses sense pietat de la galàxia 'runner'.

Em creuo amb grups de senyors amb l'escuradents a la boca i gorres de procedència tan diversa com una marca de fertilitzant, una caixa d'estalvis rural o una cerveseria-frànkfurt. També hi ha colles de senyores. Unes caminen amb una rebeca de punt, ronyonera i ulleres de papallona; unes altres es posen el mateix xandall que utilitzen els diumenges per fer la paella als horts del Dau; algunes passegen estirant el gos, les mateixes que van creure en aquella promesa dels seus fills de "no et preocupis mami, que nosaltres el traiem", i encara ha d'arribar el dia que algun d'aquells barruts s'aixequi aviat per treure el Brutus.

Jo camino sol tot i haver estat en el camp del Liverpool i haver escoltat allò de 'You'll never walk alone'. Va ser en aquella ciutat on vaig conèixer el concepte 'power walking' encara que, als matins, semblo més aviat un 'walking dead'. M'he pogut encabir en un xandall de Barcelona-92 i estic pensant a sortir a les vuit del vespre, entre aplaudiments, en un mètode de motivació que no hauria imaginat ni el 'Cholo' Simeone. Sense fer massa metres, que aquest diumenge serà el dia mundial dels cruixits i dels baldats. I que la corba d'accidentats fent esport sí que serà difícil de frenar.

 
 

Comentaris

Trending