Sembla que els nous equips comunals no han deixat escapar ni un dia per començar a treballar i comunicar els seus bons propòsits. De fet, l’entrada d’un nou any, en general, ja ho té això de fer llistes de tot allò que vam deixar pendent i que ara, després d’atipar-nos de torrons, sembla que els farem tots.


Poques vegades es pensa que una legislatura política, de quatre anys en el nostre sistema polític andorrà, únicament et dona tres oportunitats i mitja per poder dur a terme tot allò que es porta en un programa electoral. Tres oportunitats: els tres pressupostos que en realitat pot elaborar la majoria de govern durant els quatre anys de mandat. No són quatre, ja que el més habitual és entrar amb un pressupost ja fet, de mínims o de màxims, depenent de les decisions anteriors i de les expectatives dels equips sortints. El mig és per allò del fet que alguna coseta sempre pots canviar en aquest pressupost ja fet, però no sempre és evident. Si ets un equip repetidor, ho tens més fàcil, ja que els objectius i pressupostos són de continuïtat i això permetrà finalitzar projectes oberts i ser més finalista.

“Poques vegades es pensa que una legislatura política únicament et dona tres oportunitats i mitja per poder dur a terme tot allò que es porta en un programa electoral”

Quan l’equip de govern és d’un nou equip polític, ho té més complicat. Fer canvis en la manera de fer d’alguns projectes ja iniciats que no siguin compartits o reconduir partides pressupostàries a nous projectes no contemplats els hi costarà una mica més aquest primer any. Necessitaran dedicar més temps intentant comprendre el funcionament i les persones que lideren l’administració que no una altra cosa, majoritàriament en comuns de parròquies més grans com serà en el cas d’Andorra la Vella i Sant Julià. Cert que en els equips de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella els cònsols entrants venien d’estar a l’oposició i tenen una mica més d’avantatge que els seus companys, però igualment el dia a dia de la gestió parroquial comporta moltes més coses de les que implicava ser conseller a l’oposició i el lideratge pressupostari tampoc va ser seu.


El que si sabem és que cap d’ells podrà deixar de costat els estudis de capacitat de càrrega ja previstos per tots els comuns anteriors -no hi haurà excuses per no finalitzar-los els mesos vinents- ni podran no continuar treballant per treure al mercat pisos de lloguer assequible i socials. Tenen un gran repte en demostrar la seva capacitat de negociació amb el Govern i el Consell General per fer les modificacions legislatives necessàries. Canvis en la llei del sòl o treballar per la creació del registre de la propietat no es pot fer sense els comuns. Tanmateix, haurà d’anar sumat a l’alliberament de sòl públic per la construcció d’habitatge i de la planificació de les infraestructures necessàries entre els set comuns i Govern per garantir els serveis públics que requereix el creixement poblacional actual.

Treballar en tot això requereix molta dedicació per no deixar de costat la gestió diària de les parròquies i complir amb tot el que s’han compromès a fer. Esperem que els bons propòsits es compleixin i que estiguin plens d’encerts, feliç any nou.