Quan a l'estiu del 1665 la Universitat de Cambridge va tancar per l'amenaça de pesta, un dels joves llicenciats, Isaac Newton va aprofitar el confinament per fundar la ciència moderna i canviar el món. Amb el d'ara, per culpa d'aquest maleït bitxo, em feia por que la generació que no coneix els signes de puntuació ni la música no porto-riquenya no anés a classe durant un parell de trimestres, amb tot el que això podia suposar.

Només ha estat una suposició perquè els dos nens del sisè de l'edifici de davant treballen moltíssim. Potser aixequen el cap dels llibres i dels quaderns per seguir els missatges del cap de Govern dirigits als infants i per aplaudir al balcó. Els veig des de la finestra de la cuina o quan surto al balcó per comprovar que les llavors White Widow que vaig comprar per Internet ja han germinat en el cotó.

Aprofito per vigilar que aquells nens no deixen d'estudiar com si jo fos el justicier Balcom X. Segur que després de tants dies a casa ja deuen citar a Sartre quan surten a aplaudir al balcó, fabriquen respiradors mecànics amb Lego, desenvolupen una vacuna amb el Quimicefa Plus i tenen un bloc on escriuen sobre geopolítica.

Avui quan surti a aplaudir els tornaré a mirar i potser em diuen, d'un costat a l'altre del carrer, que la metafísica tradicional no es pot reinterpretar per mitjà de l'epistemologia. Aleshores els preguntaré si ja han fet el llit. Potser consideren que no es tracta d'una activitat essencial.