El cap de Govern, Xavier Espot, compareixia aquest diumenge a la nit per donar un seguit de pinzellades del que és la segona llei de mesures excepcionals per fer front a la crisi derivada de la Covid-19. Deixin-me fer alguns apunts, alguns comentaris, al respecte d’aquella al·locució. D’entrada crec que el discurs va mancar de consistència o almenys va ser ‘molt light’ pels moments que estem vivint i el problema greu que estè afrontant el país. 

El que es percep és que el model econòmic de DA no té ni direcció ni rumb, fa aigües i no té una renovació. Cal que l’executiu afronti la realitat que l’estructura econòmica del país ha fet fallida per a tothom, els balanços i comptes de resultats ja no es poden mantenir igual i equilibrats, tothom hi perd i amb només un esperit d’anar tots a l’una i reconeixent que tothom hi ha de perdre proporcionalment es podrà remuntar la situació. 

L’al·locució de Xavier Espot crec que va mancar de consistència o almenys va ser ‘molt light’ pels moments que estem vivint i el problema greu que està afrontant el país. El que es percep és que el model econòmic de DA no té ni direcció ni rumb, fa aigües i no té una renovació

Cal ressaltar que no tots anem a l’una, ja que l’exemple es dona començant per ell mateix. Els membres del propi Govern tindrien de ser els primers en donar exemple de rebaixar els sous i les dietes. Així com els de tots els parlamentaris, cònsols i polítics, a més a més de tot el funcionariat que cobra sous de més de 2.000 euros mensuals en la mateixa proporció i no fer que el major esforç recaigui sempre en els mateixos. Hem de ser conscients que el cost del funcionariat per càpita en el país sobrepassa a molts dels nostres països veïns. Així doncs, un exemple de reducció real s’hauria de fer efectiu. 

Les mesures preses de reducció de lloguer per part dels propietaris ha de ser obligatòria i la no coparticipació de la banca en les hipoteques no és una mesura acceptable. Parlant de l’amenaça de pujar impostos, si ja costa ser competitius, amb la crisi encara més, doncs el resultat pot ser una nova espantada d’inversors, com ha sigut en l’àmbit financer la conseqüència de la darrera mala gestió de la crisi de BPA. ¿Te previsió de rebaixar passada la crisi o ja seran fixos? Cal recordar, per exemple, que països com Bulgària o Hongria tenen un 9% i Irlanda un 12%. 

L’endeutament està sobredimensionat sense una banca central que pugui imprimir moneda. S’ha d’afavorir el negoci intern país, captació estrangers, consum població interna, recuperar consum transferit (hipoteques per segona residència amb el seu consum extern derivat). 

El comerç ha sigut durant decennis l’impuls del país, i si volem turisme de qualitat (ja que no tenim ni tren ni aeroport per a que vinguin turistes de qualitat en un món competitiu) no tindrem un turisme que faci una despesa superior a la de creuar la frontera per carretera fent cues interminables (si tenim un acord de supressió de fronteres i lliure circulació que seria nefast per al país, no tindrem carreteres per anys per absorbir un turisme barat) i consumint un entrepà portat de casa. 

Els membres del propi Govern tindrien de ser els primers en donar exemple de rebaixar els sous i les dietes. Així com els de tots els parlamentaris, cònsols i polítics, a més a més de tot el funcionariat que cobra sous de més de 2.000 euros mensuals

El Govern vol permetre al petit comerç d’activar les vendes ‘on line’; el que ha de mirar també és de reactivar el comerç de proximitat evitant així la fugida de gran quantitat de clients del país cap a la Seu per comprar producte fresc i en general d’alimentació a preus molt més assequibles que Andorra. 

Igualment ha de revisar els convenis d’immigració que fa que certes persones vénen al país per acollir-se a les ajudes del Govern; se sap molt bé de quines comunitats estem parlant que son cada vegada més visibles entre la població i que estan creant una desigualtat en el més necessitats que treballen i porten anys en el país. 

Es difícil reinventar-se, el país primer ha de demostrar ser competent i atractiu amb el que té i no cercar o inventar fórmules que son font de despesa i no produeixen els resultats anunciats, amb la consegüent pèrdua de potencials inversos estrangers i continuïtat de pèrdua de capitals. Podria donar com exemple la creació de societats amb el seu interminable procés i obertura de comptes en el país i el viacrucis de gestions administratives. Hi ha exemples com els de Londres o Letònia on es crea una societat en 24 hores. 

Finalment mancaria les modalitats de control de totes les mesures que es portaran a terme i quin serà el règim sancionador en cas d’incompliment i si el Tribunal de Comptes tindrà la funció final de supervisió.

Article basat en una carta enviada al cap de Govern, Xavier Espot, el 13 d'abril