Hivern 2025-26. Andorra arrenca temporada amb milers de temporers llatinoamericans ja dins del país. No venen “de pas”: ja hi són. El problema apareix quan, després de setmanes de feina, volen creuar cap a Espanya o França per sortir: el nou Entry/Exit System (EES) de la UE, actiu des del 12 d’octubre de 2025 i en desplegament fins a l’abril de 2026, revisa el còmput de 90 dies en 180 i, si estan excedits, els denega l’entrada. Andorra no té aeroport internacional amb sortides directes; per volar o continuar viatge cal tornar a trepitjar Schengen. Si el sistema marca ‘overstay’, la porta no s’obre. És la versió pirinenca de La terminal: no dorms a un aeroport com Tom Hanks, però et quedes varat en un país d’alta muntanya fins que et regularitzes.

El país ha aprovat 4.995 permisos de temporada per a aquest hivern, amb possibilitat d’ampliar-los fins a prop de 7.000 si la demanda ho exigeix. El teixit turístic i de neu depèn en bona part de mà d’obra extracomunitària; a més, el creixement recent de la població resident l’han liderat colombians, peruans i argentins: avui es compten 1.607 colombians, 953 peruans i 3.308 argentins entre els residents, un termòmetre clar de l’origen del flux laboral i familiar. Els qui ja són a Andorra i no tenen residència andorrana ni un permís de llarga durada Schengen són els que assumeixen més risc quan intenten creuar cap a Espanya o França per sortir: si han consumit el 90/180, la frontera els dirà ‘no’.

“Andorra, la terminal no és un drama d’aeroport: és el retrat d’un engranatge legal que funciona com un torniquet. Si ja ets a Andorra, el guió no va de com vas arribar, sinó de si podràs creuar la frontera demà. Regularitzar-se abans de presentar-se a la frontera és la diferència entre un final obert i un fosc fos a negre”

La Lucía, argentina, encadena dues campanyes entre costa catalana i Pirineu; en Diego, xilè, va arribar a l’octubre i abans havia estat de visita a Madrid; la Camila, colombiana, va fer diversos viatges per França abans de pujar a Andorra. Són dins del Principat i tot va bé… fins que volen baixar a Barcelona a finals de gener. Al control de la Seu d’Urgell, l’agent consulta el seu expedient EES i veu que ja han esgotat el cup. Entrada denegada. No hi ha detenció penal: és una infracció administrativa amb efectes immediats. No poden entrar per Espanya; si ho proven pel Pas de la Casa, tampoc per França. Andorra, durant setmanes o mesos, es converteix en la seva ‘terminal’. La feina hi és i el contracte també, però el món exterior queda a l’altra banda d’un torniquet digital.

Les lleis exigeixen anys de residència legal per optar a la nacionalitat (via general, 20 anys, o 10 si s’ha escolaritzat al país), i demanen inversions elevades per a una residència passiva (actualment, entorn de 600.000 euros en actius andorrans, amb dipòsits i altres requisits supervisats per l’AFA; a més, hi ha propostes per endurir aquests mínims). Estar “atrapat” físicament a Andorra no t’acosta a cap d’aquests requisits, perquè el temps no compta si no és residència legal i perquè el ‘dret a sortir del país veí’ no es substitueix per ‘residir de facto’. La paradoxa és evident: les portes tancades no et fan resident; només t’hi deixen tancat.

Si ets argentí, xilè o colombià i no tens targeta andorrana ni un permís Schengen de llarga durada, organitza la teva temporada amb un càlcul estricte del 90/180 des d’avui mateix: quan baixis a frontera, l’EES no pregunta ‘per què’, només suma dies. Si ets dominicà i depens de visat, viatja sempre amb tot en regla i evita qualsevol excés: un ‘overstay’ avui et tanca la propera entrada. El país us necessita, però només qui estigui documentalment en regla podrà entrar i sortir sense ensurts.

Andorra, la terminal no és un drama d’aeroport: és el retrat d’un engranatge legal que funciona com un torniquet. Si ja ets a Andorra, el guió no va de com vas arribar, sinó de si podràs creuar la frontera demà. Regularitzar-se abans de presentar-se a la frontera és la diferència entre un final obert i un fosc fos a negre.